Escalada a Castellfollit

No, no, no es Castellfollit de la Roca es el de Poblet on hi una zona d'escalada poc coneguda però que mereix una visita ja que es tracta d'una zona d'escalada de granit vermell d'exelent qüalitat amb dos zones de paret de 3 o 4 llargs, alguna aresta i una altra zona al costat de la carretera de vies d'escalada esportiva, en general es molt tranquil i la via que vam fer comença fent dos llargs totalment equipats amb parabolts de 6a i 6b+ que desenvoquen en una aresta que amb 2 llargs més et condueixen el cim. La baixada es fa caminant.

Cursa de Tivissa

El dia 11 d'octubre es va celebrar la Cursa de Tivissa en homenatge a dos bombers un dels quals era molt amic meu i encara el trobem a faltar i durant molt temps encara l'enyorarem. La cursa es fantàstica es desenvolupa en un terreny força tècnic tant en les pujades com en els plans com en les baixades, especialment l'última. Molt bon i gran ambient en un dia perfecte, a part de la Laura que a ultmissima hora encara va poder córrer també hi havia els companys de Pont de Suert del CAR (Club Atlètic Ribagorça) el Mariano de Balaguer i la curtida i el Marc que ens van venir a animar. Dia rodó i després cap al monestir de Poblet per anar a escalar a Castellfollit.

Tailandia

Després de passar la nit de la lluna de mel a la nostra fabulosa autocaravana, agafem la motxilla i cap a l'aeroport que marxem de viatge de nuvis a Tailàndia!!! Després d'alguns problemes amb els vols arribem a Bangkok, durant un dia i mig fem les visites obligades de temples i mercats el segon dia agafem un vol intern fins a Pukhet on fem dos dies de platja i relax d'aquí agafem un ferry fins PHI PHI una illa súper petita i súper paraidisica amb platjes infinites de sorra blanca palmeres, snorkel en aigua clara i qüasi calenta, i postes de sol inacabables, també pasem per on es va filmar la peli de "La Playa". Al cap de tres dies un altre ferry i cap a la zona de Krabi, on fem escalda esportiva en vies de cantos inhumans, alguna excursió, kayak etc. Per acabar el viatge ens equivoquem i anem a l'aeroport un dia abans del que toca, però en comptes de marxar, tornem cap al poble i aprofitem l'últim dia per visitar més temples i les millors aigües termals que hem visitat mai (de fet es un riu d'aigua molt calenta).
Després del viatge tornem a la vida normal però casats. Ara tocarà començar a entrenar una mica ja que des del mes de maig ho tinc molt deixat.

Unes altres "VACANCES"

Bé espero que aquest títol sigui un reflex del que m'espera durant molts i molts anys, ja que les vacances son uns dies on t'ho intentes passar d'allò més bé. Doncs el tema es que el 12 de setembre em vaig casar, si si em vaig casar i celebrant una boda a lo grande amb molts amics, amb la Laura es clar, i si tot els dies que vindran d'ara en endavant són com els passats llavors segur que m'esperen grans dies de felicitat. Potse es una mica carca però si teniu l'oportunitat de passar tota la vida amb la persona que mes estimes, perque no fer-ho, val la pena us ho asseguro...

Bici de carretera pels alps italians i més...

Un any vam estar amb la bici de carretera per la zona del port de Galibier i aquest any voliam canviar de zona i com que no conec altres zones em vaig deixar assessorar per un company de feina i la veritat es que la va clavar. Primer ens vam dirigir cap a Bormio on vam fer el Mortirolo, el Gavia, l'Stelvio i algún altre port, tots ells impressionants i amb camp base a Bormio menys el del mortirolo, també vam aprofitar per pujar el Mont Cevadele de 3700 i pico en un massis molt interessant per l'alpinisme i força desconegut i avans de marxar vam passar per la fàbrica d'skitrab on tenen botiga. D'aquí ens vam dirigir cap a Canazei, un lloc ja més conegut on vam fer una magnifica volta passant per tres ports de muntanya la volta al Sella on es pot gaudir d'unes imatges impressionants en tot el seu recorregut, després vam anar cap a Cortina d'Ampetzo, on ja amb més malt temps no vam poder pujar cap a les Tres Cimas però vam fer una altra volta i una via ferrada molt xula i ja per acabar aquest viatge i de les vacances ens vam dirigir a passar un dia a Venècia i amb dos dies cap a casa.

Nova adquisició

Després de fer la transpirenaica i abans de marxar cap als alps vam passar per Lleida a recollir aquesta nova adquisició, una nova i fantàstica autocaravana amb tots els luxes possibles, un llit com deu mana, una bona dutxa d'aigua calenta separada del lavabo, una bona taula, la cuina, la nevera... i una gran maletero. Ja feia uns anys que anava amb furgo i abans amb cotxe fent vivacs, pero ara ja tinc una edat... bé només espero que la poguem disfrutar tamb com sigui possible. Després de recollir-la la carreguem amb les bicis, algo de material i molt menjar, i cap a Itàlia.

TRANSPIRENAICA 2009

Tot i que ja fa dies que ja ha passat aquest estiu he tingut la oportunitat de fer la transpirenaica amb btt juntament amb la Laura, no teniam molts dies perque després també voliam anar cap als alps a fer una mica de bici de carretera i alguna cosa més.... Al final la ruta la vam fer amb

11 dies, 5 fins a Pont de Suert i 6 més fins al final. La sortida desde LLeida amb

l'eixbus a les 6 del matí fins a Girona i d'aquí amb un rodalies fins a Llença i a les 12 ja estem pedalant, a l'arribar un bon dinar i a llogar un cotxe a l'aeroport d'Irun per deixar-lo a LLeida. La ruta es molt espectacular i realment val la pena totes les etapes són força exigents i es interessant intentar portar poc pes. Nosaltres ens vam saltar la part del coll de Sas fins a Pont de Suert, i la part per arribar a Ansó que a la guia deia que es tenia que portar durant 45 minuts la bici al costat i vam optar per anar per la carretera. Les últimes etapes son molt guapes tant pels paisatges com per les rampes asfaltades!!!!

Via de la Rosana

Aquesta si que es bona, després de deixar-me enganyar per l'Oscar el divendres 14 d'agost (si no recordo malament) pugem cap el poble d'Aneto per arribar a la presa de Llauset, d'aquí enfilem el camí cap al Vallibierna i molta abans d'arribar el coll ens dirigim cap al peu de paret de la cara sud d'aquest cim. L'Oscar ja feia molts dies que hi tenia la vista ficada en una linia fisurada que et porta qüasi bé a dalt de tot, però faltaba veure si era escalable o no. Va començar amb els honors del primer llarg, amb el motxillón a l'esquena i més material que si anessim a patagònia, i fàcil, fàcil, no ho va tenir. Despès vaig pujar jo, i vaig fer el segon llarg de tràmit, i d'aquí, una bona reunió i cap avall que ja ens estàvam mullant. Despés del cap de setmana de festa major al poble (Castelló de Farfanya) el dilluns quedem bastant aviat i a les 9 ja estem a paret i a mitja tarda sortim per dalt. El resultat es una bona via a 3000 metres i amb una curta aproximació (1:45) i de dificultat 6a aprox. i que ha quedat equipada per que nomès es tingui de portar els friends, aquí us deixo la ressenya i l'enllanç per a més informació.http://oscarclimb.blogspot.com/

Bé, un cop passat l'hivern, toca deixar els esquís i agafar la bicicleta i les salomon per anar a córrer, a l'abril vam organitzar la segona Mitja marató de muntanya de El Pont de Suert, al maig la Primera Cronoescalada a les Roies de Cardet (4,4km i 1350 metres positius) tant una com l'altra van ser un èxit en tots els aspectes.

Fotos

Nord clàssica del Vignemale
Cresta als Gourgs Blancs a l'octubre

un corredor senzill

La Islnadis

Cascada de Frente

Sense paraules en els descensos amb neu pols.

Fa molt i molt temps que no actualitzo el tema aquest, i en comptes de fer-ho em limitaré a penjar unes quantes fotos de les activitats que he anat realitzant i a veure si a partir d'aquí ja em puc ficar més al dia. L'hivern ha estat força bo i m'he dedicat a esquiar bastant, uns 80.000 metres de desnivell amb els esquís de muntanya, això si he abandonat bastant les altres activitats com la roca i el gel.

Per la vall de Mussoles

20 de setembre. Tranquilitat absoluta a qüasi bé a tot arreu. Dia esplèndit per a fer qualsevol activitat. I es clar no es pot desaprofitar. Començo a caminar des del Planell de Sant Esperit, al parc nacional per la banda de la ribagorça, i vaig enfilant per la ribera de llacs fins arribar a la pleta d'Erdo, d'aquí, i desprès despantar uns quants isards enfilo cap al coll que divideix el bony del graller del Pic Roi, faig una aturada per mirar les dos vessants de muntanya i beure una mica d'aigua. Per mala sort al treure la cantimplora de la motxilla em cau muntanya avall l'únic avituallament sòlid que porto, un prèssec, quina gana passaré penso mentre veig el meu prèssec rodolant muntanya avall. Començo a baixar cap a la vall de Mussoles, solitària com poques, poc visitada i plena de blocs. Com són les coses recupero el meu avituallament, una "mica" tocat, 200 metres de desnivell per sota del coll, i tot content començo a remuntar de bloc en bloc fins arribar al pic gran del Pessó 2893m. un exel·lent mirador de tot el que es veu... desprès de reposar una mica dono la volta pel sud a buscar la collada del Pessó, l'estany gran del Pessó, el pic Roi, i un descens cap al planell de Sant esperit. Bona ruta, gran dia, i moltíssima gana!!!!

La Tànger de Collegats

13 de setembre. Avui tornem a escalar!!! En aquest cop li toca a la via Tànger de Collegats, una altra que també he fet uns quants cops i també amb cordada de tres. Aquesta via no necessita presentació ja que és una ultra clàssica, també bona roca, però una mica més senzilla del que indica la resenya. I com totes les vies que escalo últimament, recomanable.

Rap del niño+Sport català

9 de setembre, desprès duns dies de descans de les cames tornem a la roca. Ja no queda gaire per pujar a cavallers o sigui que intentarem aprofitar. Començem per la via El Rap del Niño a la paret del Enanito Duro, via molt disfrutona, equipada i sobre roca més que exel·lent, tot i que ja l'he feta uns quants cops la torno a fer i segur que l'any vinent la tornaré a fer. Som una cordada de tres, i entre foto i foto arribem al cim, una mica d'aigua, alguna galeta i un membre de la cordada ens abandona, mentre que la bèstia de Cardet i jo en dirigim a la quarta agulla de Comalestorres, i amb un fred que pela (ja fa estona que portem tota la roba, inclòs el gore), ens enfilem a escalar l'última via d'aquesta agulla, Sport Català, de quatre llargs, els dos primers recomanables i els altres dos d'anar fent. Arribem a dalt i amb una ràpel i una mica de destrepe tornem a ser a peu de via glaçats, glaçats, i cap al cotxe, bon dia, bona roca, i bona companyia.

Carros de Foc

29 d'agost. Durant la setmana hi he estat pensant i finalment m'he demanat el divendres de festa i m'he animat a fer la Carros de foc Non Stop. Tot i que no he fet una entrenament específic pel tema tinc ganes de fer-ho. He sortit a les 7 del matí puntualment juntament amb alguns companys més, amb menys d'una hora ja estic al Ventosa i penso que vaig massa ràpid i que no aguantaré si continuo amb aquest ritme, faig la pujada al Contraix i el descens sense cap problema, continuo cap al Colomina on ja avanço alguns que havien sortit del Ventosa, i ens creuem alguns amics que han sortit del Colomina i ho fan en sentit contrari. Segueixo fins al Blanc on ja estic notant les cames, pujo en direcció cap a la Valleta Seca, la baixada, trencadora. Enllaço la pujada cap a Amitges per la pista amb un sol que hem deixa KO, ja em torno a trobar per segona vegada a un dels companys que havia sortit del Colomina, uns animem mútuament però sense parar. Al refugi d'amitges els hi demano als guardes que si es poden ficar amb contacte amb el guarda del refu de Saboredo per que hem tingui preparat un entrepà. Surto d'amitges i en el llac que hi ha tot sortint, no se si es la deshidratació o que, però veig a dos ties en top less banyant-se a l'aigua, continuo... Arribo a Saboredo totalment destruït on en Julian ja hem té preparat l'entrepà, menjo, em prenc un acuàrius i el Julian m'anima a seguir. Tot fet caldor arribo a Colomers i quan surto del refugi ja en tinc a dos que m'estant a punt d'agafar. Pujo al coll de Caldes tot mirant als companys del darrera, una s'està quedant però l'altre continua al mateix ritme que jo, baixo i començo la última pujada d'uns 150 metres, al límit, ja caminant amb el cor i no amb les cames, em dirigeixo cap al coll de Guellacrestada on per sorpresa meva i algria m'està esperant la Laura on em tira alguna foto i m'anima com ningú, començo la última baixada a saco, com si no hagués fet res, això si a cada passa crido de dolor que hem fan les cames, pateixo pels genolls, però miro el rellotge i veig que faré un temps no gens dolent. Finalment arribo a Restanca i paro el cronòmetre en 12:52 hores. Content de l'esforç, em trobo altres amics que estan esperant en sortir l'endemà. Amb la Laura baixem cap al cotxe i ja de nit arribem a Vielha on anem a sopar al límit. Arribem a casa a Pont de Suert i l'endemà a treballar. I l'any vinent a rebaixar temps si els genolls aguanten.

Caminada pel Ventosa

24 d'agost es diumenge, un dia esplèndit, i amb el col·lega aprofitem i anem a caminar una miqueta. Sortim de la presa de Cavallers i enfilem cap al Ventosa, saludem als guardes i seguim fins arribar al coll de Colomers i des d'aquí comencem a crestejar una mica per la cresta ??????? fins al cim. La cresta es senzilla però dona una mica d'ambient a la caminada. Bon pateo, bones vistes i tornada cap al cotxe.

Primera i segona agulla de Comalestorres

Tot i que fa molt temps que no actualitzo, intentaré ficar-ho al dia. Començaré amb alguna de les activitats que he anat fent des de el mes d'agost, una mica de tot.

21 d'agost. Per anar fent boca, truco a la bestiota de Cardet i ens en anem a escalar a la primera agulla de Comalestorres amb les vies Sherezade 155m. V+ i Instinto básico 145m. 6a tant una com l'altra son força assequibles, bastant equipades, i disfrutones en una gran ambient granític. Desprès de dinar una mica i ja que el temps acompanya ens enfilem a fer la Ojo, perros sueltos 145m. 6c de la segona agulla, que com les altres disfrutona i roca excel·lent, aquesta ja a costat una mica més però com les altres també a sortit a vista, el 6c es de pura adherència.