El Yeti de la Ribagorça

CORREDOR ANGOSTURA

2011-12-07T22:51:00.004+01:00

Lleging la pàgina de Infohielo un francés ha escalat el corredor nord del Pic Feixant i diu que no està malament, doncs així que afafem les eines i amunt que fa pujada. Sortim del cotxe a les 10 del matí (es que abans fa molt fred) i enfilem per la Vall de Mulleres, la intenció es fer la Inserso o Amor a primera vista, o lo que sigui... quan ho veiem tant lluny ens decantem pel corredor Angostura, un corredor que a simple vista potser no sembla tant atractiu com els seus gemans de Inserso, de l'Esquerra, woostock... però si no s'hi puja no es pot opinar. Fem l'aproximció en 02:15 minuts xino xano... comecem a pujar pel corredor, primer uns 100 metres senzills amb tres resalts de gel fàcils que amb plena temporada suposo que deuen estar coberts de neu, desprès d'això arribem al tram de corredor que li dona nom: uns metres súper estrets i molt angostos que si obres els braços toques a banda i banda del corredor. Comencem a escalar aquest llarg uns 15 metres totalment en mixte i de roca una mica trencada on trobem un pitó màgic, seguim i desprèsd'una xemeneia i d'un altre ressalt de gel, muntem reunió en dos pitons a l'esquerra. A partir d'aquí ja nomès ens queden uns 150 o 200 metres per sortir del corredor i 5 minuts per arribar al cim de la Fontana de Senet d'uns 2600 i pico metres. En total unes 3 hores de corredor i unes 2 més pel descens, a les 17 hores ja estàvem al cotxe, la veritat es que ens ha sorprès cap a bé, aproximació curta i un corredor que ens a fet passar una bona estona i que ens ha permès estrenar la temporada d'hivern. Del tot recomanable.

IRON BIKE

2011-01-06T20:00:00.006+01:00

Doncs sí, aquest any 2010 li ha tocat el torn a l'Iron Bike, es una ruta sense paraules, tant dura com espectacular, uns 650 km i més de 26000 metres de desnivell positiu en 7 etapes. Recomanable per aquí li vagin aquest tipus de rutes, el simple fet d'acabar-la ja és un premi. Pujades interminables i descensos vertiginosos. Deien que es tenia que caminar molt amb la bici a l'esquena però tampoc n'hi ha per tant, deixo alguna foto. Desprès al més d'octubre li va tocar el torn a la Transmontsec amb un temps d'unes 6:30h. i abans ja havia fet la Turbon Tour Non Stop també molt recomanable on tot just a la sortida ja vaig trencar la cadena de la nova BTT que estrenava (quadro MASSI AIRE) i tota que vaig sortir l'últim però això sí, al final vaig quedar el 10 o el 11, això si, patint a saco...

El Pont de Suert - Castelló de Farfanya en BTT

2011-01-06T19:36:00.003+01:00

Tot i que ja fa dies que ho vaig fer ho fico ara per si li interessa a algú, es una ruta bastant llarga i la intenció es la de tocar el mínim asfalt possible. Encara que aquesta ruta s'hagués pogut fer més btt, però això ho deixo per aquest 2011. El probema més gran es la sortida de Pont de Suert cap al sud ja que hi ha pocs camins i tots pugen bastant. El camí triat en aquesta ocasió surt en direcció cap a Buira (Aragó) i per uns camins s'arriba a Areny, d'aquí per terreny pla fins al Congost de Montrebei i per camí asfaltat es puja al Montsec d'Ares, es baixa cap a Agulló, el pla de les Bruixes, Tartareu, i finalment a la Capital del Món: Castelló de Farfanya.

Marató del Vallibierna

2010-09-19T10:35:00.001+02:00

LOS 10000 DEL SOPLAO

2010-09-19T10:15:00.002+02:00

La increïble bèstia de la btt de les terres de ponent, el Mariano, va ser el culpable de que anés a la marxa aquesta de los 10000 del Soplao, si mireu el seu blog veureu que en parla molt bé i si le pregunteu també entendreu que qualsevol que parli amb ell d'aquesta marxa li vindran unes ganes bojes d'anar-la a fer, i si us dic la veritat té tota la raó del món per molt que t'ho expliquin es una de les marxes que s'han de viure. L'ambient que hi ha en tot el recorregut és increible et sents com si estiguessis pujant un port al Tour tothom t'anima des del primer corredor fins a l'últim des de les vuit del matí, fins passades les dotze de la nit, realment si us agrada la btt es una d'aquelles marxes que s'han fer alguna vegada. Pel que fa la dades, són uns 165km tots molt rodadors, i uns 4000 i pico de desnivell positiu, i uns paisatges bestials. Us recomano molt que si no podeu anar a fer els 10000 del Soplao i aneu a passar uns dies de vacances i us emporteu la btt i la bici de carretera, ja que si amb la btt disfrutes, amb la de carretera ho faràs tant o més. I per qualsevol informció fiqueu-se amb contacte amb el Mariano que us informarà de tot. Per si no us ho he dit això es Cantabria, i no podeu deixar de tastar els Sobaos Pasiegos!!!!

ARA S'ACABA L'ESTIU

2010-09-19T10:06:00.002+02:00

Bé, ahir vaig sortir amb la btt i ja em vaig tenir que ficar el paravent per sortir, això vol dir que ja s'acaba l'estiu i comença la tardor, una de les millors èpoques de l'any juntament amb la primavera. Aquest estiu estiu he corregut molt poc per no dir gens i he intentat fer una mica més de btt ja que a finals del juliol estaba inscrit a l'Ironbike, o sigui que vaig fer unes rutes una mica llargues, començant pels fantàstics 10000 del Soplao, alguna per Pont, una altra que tenia moltes ganes de fer: de Pont de Suert fins a Castelló de Farfanya per camins i alguna altra, total que vaig marxar cap a l'Ironbike amb 2546,7 km des de l'inici de l'any poden no semblar molts però per a mí ja està força bé.

Fi de l'hivern...inici de l'estiu.

2010-05-26T20:56:00.003+02:00

Bé, l'hivern ja s'ha acabat i tot i que no he fet tant d'esquí de muntanya com l'any passat ni he escalat amb gel tant com els altres anys, m'ho he passat la mar de bé.

Pel que fa a l'esquí de muntanya he anat fent metres i algunes carreres sense cap posició digne de menció. Per contra amb la Laura vam fer l'Aneto amb neu pols i només amb un grup de 6 persones davant nostre!!! També el Corronco de Durro que tot i que el tinc ben aprop encara no l'havia fet mai, el bony negre, ruta per la zona dels Pessons i altres pics. La part final de la temporada la va marcar el poder participar (gràcies al Robert Guilera) a la Patrulla dels Glaciers on tot i no destacar pel temps que vam fer (10:20h) va ser espectacular, tant pel recorregut com per la gent us deixo algunes fotos.

Una mica de tot

2010-01-24T20:44:00.002+01:00

Aquesta setmana ha estat bastant compler-ta, el dillums amb el Cristian d'Esterri vam sortir a escalar als sector del cine de collegats per tibar una miqueta... A la tarda a estirar una mica les cames i pujar a Sant Corneli, bona pujada per mirar l'estat de forma del personal. El dimarts pujada molt xula desde Bagergue fins al cap del Blanhiblar amb una baixada boníssima, això si, amb neu primavera, i moltes rises... Dimecres aprofitant les condicions de caballers sortim amb el Friki a escalar la Islandis, que com cada any sempre ens fa suar una mica, tot i que vam passar força fred ja que va començar a nevar i fer vent i tot això. Per cert la Welcome també estaba formada. Dijous tornem a estirar les cames i amb el Manu sortim a fer la Coma del Forn per la zona de Tavascan on durant la baixada NEU POLS!!!! Incrible dia. El divendres li torna a tocar el torna al tema dels braços i anem a escalar una miqueta en gel i alguna cosa més. Dissabte i també amb el Manu fem alguns metres de desnivell per l'estació de Boí-Taüll i ja avui diumenge ens dirigim cap a Espot pel tema de la Primera Cronoespot, que amb un recurregut molt interessant es una de les millos cronos que fins ara he recorregut. Demà toca descans i el cap de setmana que bé cap a l'Altitoy.

Escalada a Castellfollit

2009-11-11T23:22:00.003+01:00

No, no, no es Castellfollit de la Roca es el de Poblet on hi una zona d'escalada poc coneguda però que mereix una visita ja que es tracta d'una zona d'escalada de granit vermell d'exelent qüalitat amb dos zones de paret de 3 o 4 llargs, alguna aresta i una altra zona al costat de la carretera de vies d'escalada esportiva, en general es molt tranquil i la via que vam fer comença fent dos llargs totalment equipats amb parabolts de 6a i 6b+ que desenvoquen en una aresta que amb 2 llargs més et condueixen el cim. La baixada es fa caminant.

Cursa de Tivissa

2009-11-11T23:08:00.002+01:00

El dia 11 d'octubre es va celebrar la Cursa de Tivissa en homenatge a dos bombers un dels quals era molt amic meu i encara el trobem a faltar i durant molt temps encara l'enyorarem. La cursa es fantàstica es desenvolupa en un terreny força tècnic tant en les pujades com en els plans com en les baixades, especialment l'última. Molt bon i gran ambient en un dia perfecte, a part de la Laura que a ultmissima hora encara va poder córrer també hi havia els companys de Pont de Suert del CAR (Club Atlètic Ribagorça) el Mariano de Balaguer i la curtida i el Marc que ens van venir a animar. Dia rodó i després cap al monestir de Poblet per anar a escalar a Castellfollit.

Tailandia

2009-11-11T22:37:00.003+01:00

Després de passar la nit de la lluna de mel a la nostra fabulosa autocaravana, agafem la motxilla i cap a l'aeroport que marxem de viatge de nuvis a Tailàndia!!! Després d'alguns problemes amb els vols arribem a Bangkok, durant un dia i mig fem les visites obligades de temples i mercats el segon dia agafem un vol intern fins a Pukhet on fem dos dies de platja i relax d'aquí agafem un ferry fins PHI PHI una illa súper petita i súper paraidisica amb platjes infinites de sorra blanca palmeres, snorkel en aigua clara i qüasi calenta, i postes de sol inacabables, també pasem per on es va filmar la peli de "La Playa". Al cap de tres dies un altre ferry i cap a la zona de Krabi, on fem escalda esportiva en vies de cantos inhumans, alguna excursió, kayak etc. Per acabar el viatge ens equivoquem i anem a l'aeroport un dia abans del que toca, però en comptes de marxar, tornem cap al poble i aprofitem l'últim dia per visitar més temples i les millors aigües termals que hem visitat mai (de fet es un riu d'aigua molt calenta).
Després del viatge tornem a la vida normal però casats. Ara tocarà començar a entrenar una mica ja que des del mes de maig ho tinc molt deixat.

Unes altres "VACANCES"

2009-11-11T22:22:00.003+01:00

Bé espero que aquest títol sigui un reflex del que m'espera durant molts i molts anys, ja que les vacances son uns dies on t'ho intentes passar d'allò més bé. Doncs el tema es que el 12 de setembre em vaig casar, si si em vaig casar i celebrant una boda a lo grande amb molts amics, amb la Laura es clar, i si tot els dies que vindran d'ara en endavant són com els passats llavors segur que m'esperen grans dies de felicitat. Potse es una mica carca però si teniu l'oportunitat de passar tota la vida amb la persona que mes estimes, perque no fer-ho, val la pena us ho asseguro...

Bici de carretera pels alps italians i més...

2009-11-11T21:16:00.003+01:00

Un any vam estar amb la bici de carretera per la zona del port de Galibier i aquest any voliam canviar de zona i com que no conec altres zones em vaig deixar assessorar per un company de feina i la veritat es que la va clavar. Primer ens vam dirigir cap a Bormio on vam fer el Mortirolo, el Gavia, l'Stelvio i algún altre port, tots ells impressionants i amb camp base a Bormio menys el del mortirolo, també vam aprofitar per pujar el Mont Cevadele de 3700 i pico en un massis molt interessant per l'alpinisme i força desconegut i avans de marxar vam passar per la fàbrica d'skitrab on tenen botiga. D'aquí ens vam dirigir cap a Canazei, un lloc ja més conegut on vam fer una magnifica volta passant per tres ports de muntanya la volta al Sella on es pot gaudir d'unes imatges impressionants en tot el seu recorregut, després vam anar cap a Cortina d'Ampetzo, on ja amb més malt temps no vam poder pujar cap a les Tres Cimas però vam fer una altra volta i una via ferrada molt xula i ja per acabar aquest viatge i de les vacances ens vam dirigir a passar un dia a Venècia i amb dos dies cap a casa.

Nova adquisició

2009-11-11T21:06:00.003+01:00

Després de fer la transpirenaica i abans de marxar cap als alps vam passar per Lleida a recollir aquesta nova adquisició, una nova i fantàstica autocaravana amb tots els luxes possibles, un llit com deu mana, una bona dutxa d'aigua calenta separada del lavabo, una bona taula, la cuina, la nevera... i una gran maletero. Ja feia uns anys que anava amb furgo i abans amb cotxe fent vivacs, pero ara ja tinc una edat... bé només espero que la poguem disfrutar tamb com sigui possible. Després de recollir-la la carreguem amb les bicis, algo de material i molt menjar, i cap a Itàlia.

TRANSPIRENAICA 2009

2009-11-11T20:37:00.004+01:00

Tot i que ja fa dies que ja ha passat aquest estiu he tingut la oportunitat de fer la transpirenaica amb btt juntament amb la Laura, no teniam molts dies perque després també voliam anar cap als alps a fer una mica de bici de carretera i alguna cosa més.... Al final la ruta la vam fer amb

11 dies, 5 fins a Pont de Suert i 6 més fins al final. La sortida desde LLeida amb

l'eixbus a les 6 del matí fins a Girona i d'aquí amb un rodalies fins a Llença i a les 12 ja estem pedalant, a l'arribar un bon dinar i a llogar un cotxe a l'aeroport d'Irun per deixar-lo a LLeida. La ruta es molt espectacular i realment val la pena totes les etapes són força exigents i es interessant intentar portar poc pes. Nosaltres ens vam saltar la part del coll de Sas fins a Pont de Suert, i la part per arribar a Ansó que a la guia deia que es tenia que portar durant 45 minuts la bici al costat i vam optar per anar per la carretera. Les últimes etapes son molt guapes tant pels paisatges com per les rampes asfaltades!!!!

Via de la Rosana

2009-09-07T10:48:00.002+02:00

Aquesta si que es bona, després de deixar-me enganyar per l'Oscar el divendres 14 d'agost (si no recordo malament) pugem cap el poble d'Aneto per arribar a la presa de Llauset, d'aquí enfilem el camí cap al Vallibierna i molta abans d'arribar el coll ens dirigim cap al peu de paret de la cara sud d'aquest cim. L'Oscar ja feia molts dies que hi tenia la vista ficada en una linia fisurada que et porta qüasi bé a dalt de tot, però faltaba veure si era escalable o no. Va començar amb els honors del primer llarg, amb el motxillón a l'esquena i més material que si anessim a patagònia, i fàcil, fàcil, no ho va tenir. Despès vaig pujar jo, i vaig fer el segon llarg de tràmit, i d'aquí, una bona reunió i cap avall que ja ens estàvam mullant. Despés del cap de setmana de festa major al poble (Castelló de Farfanya) el dilluns quedem bastant aviat i a les 9 ja estem a paret i a mitja tarda sortim per dalt. El resultat es una bona via a 3000 metres i amb una curta aproximació (1:45) i de dificultat 6a aprox. i que ha quedat equipada per que nomès es tingui de portar els friends, aquí us deixo la ressenya i l'enllanç per a més informació.http://oscarclimb.blogspot.com/

2009-08-25T11:17:00.002+02:00

Bé, un cop passat l'hivern, toca deixar els esquís i agafar la bicicleta i les salomon per anar a córrer, a l'abril vam organitzar la segona Mitja marató de muntanya de El Pont de Suert, al maig la Primera Cronoescalada a les Roies de Cardet (4,4km i 1350 metres positius) tant una com l'altra van ser un èxit en tots els aspectes.

Fotos

2009-08-25T10:59:00.004+02:00

Nord clàssica del Vignemale
Cresta als Gourgs Blancs a l'octubre

un corredor senzill

La Islnadis

Cascada de Frente

2009-08-25T10:15:00.004+02:00

Sense paraules en els descensos amb neu pols.

Fa molt i molt temps que no actualitzo el tema aquest, i en comptes de fer-ho em limitaré a penjar unes quantes fotos de les activitats que he anat realitzant i a veure si a partir d'aquí ja em puc ficar més al dia. L'hivern ha estat força bo i m'he dedicat a esquiar bastant, uns 80.000 metres de desnivell amb els esquís de muntanya, això si he abandonat bastant les altres activitats com la roca i el gel.

Per la vall de Mussoles

2009-04-28T21:13:00.002+02:00

20 de setembre. Tranquilitat absoluta a qüasi bé a tot arreu. Dia esplèndit per a fer qualsevol activitat. I es clar no es pot desaprofitar. Començo a caminar des del Planell de Sant Esperit, al parc nacional per la banda de la ribagorça, i vaig enfilant per la ribera de llacs fins arribar a la pleta d'Erdo, d'aquí, i desprès despantar uns quants isards enfilo cap al coll que divideix el bony del graller del Pic Roi, faig una aturada per mirar les dos vessants de muntanya i beure una mica d'aigua. Per mala sort al treure la cantimplora de la motxilla em cau muntanya avall l'únic avituallament sòlid que porto, un prèssec, quina gana passaré penso mentre veig el meu prèssec rodolant muntanya avall. Començo a baixar cap a la vall de Mussoles, solitària com poques, poc visitada i plena de blocs. Com són les coses recupero el meu avituallament, una "mica" tocat, 200 metres de desnivell per sota del coll, i tot content començo a remuntar de bloc en bloc fins arribar al pic gran del Pessó 2893m. un exel·lent mirador de tot el que es veu... desprès de reposar una mica dono la volta pel sud a buscar la collada del Pessó, l'estany gran del Pessó, el pic Roi, i un descens cap al planell de Sant esperit. Bona ruta, gran dia, i moltíssima gana!!!!

La Tànger de Collegats

2009-04-20T21:12:00.002+02:00

13 de setembre. Avui tornem a escalar!!! En aquest cop li toca a la via Tànger de Collegats, una altra que també he fet uns quants cops i també amb cordada de tres. Aquesta via no necessita presentació ja que és una ultra clàssica, també bona roca, però una mica més senzilla del que indica la resenya. I com totes les vies que escalo últimament, recomanable.

Rap del niño+Sport català

2009-04-20T21:02:00.003+02:00

9 de setembre, desprès duns dies de descans de les cames tornem a la roca. Ja no queda gaire per pujar a cavallers o sigui que intentarem aprofitar. Començem per la via El Rap del Niño a la paret del Enanito Duro, via molt disfrutona, equipada i sobre roca més que exel·lent, tot i que ja l'he feta uns quants cops la torno a fer i segur que l'any vinent la tornaré a fer. Som una cordada de tres, i entre foto i foto arribem al cim, una mica d'aigua, alguna galeta i un membre de la cordada ens abandona, mentre que la bèstia de Cardet i jo en dirigim a la quarta agulla de Comalestorres, i amb un fred que pela (ja fa estona que portem tota la roba, inclòs el gore), ens enfilem a escalar l'última via d'aquesta agulla, Sport Català, de quatre llargs, els dos primers recomanables i els altres dos d'anar fent. Arribem a dalt i amb una ràpel i una mica de destrepe tornem a ser a peu de via glaçats, glaçats, i cap al cotxe, bon dia, bona roca, i bona companyia.

Carros de Foc

2009-04-10T20:52:00.003+02:00

29 d'agost. Durant la setmana hi he estat pensant i finalment m'he demanat el divendres de festa i m'he animat a fer la Carros de foc Non Stop. Tot i que no he fet una entrenament específic pel tema tinc ganes de fer-ho. He sortit a les 7 del matí puntualment juntament amb alguns companys més, amb menys d'una hora ja estic al Ventosa i penso que vaig massa ràpid i que no aguantaré si continuo amb aquest ritme, faig la pujada al Contraix i el descens sense cap problema, continuo cap al Colomina on ja avanço alguns que havien sortit del Ventosa, i ens creuem alguns amics que han sortit del Colomina i ho fan en sentit contrari. Segueixo fins al Blanc on ja estic notant les cames, pujo en direcció cap a la Valleta Seca, la baixada, trencadora. Enllaço la pujada cap a Amitges per la pista amb un sol que hem deixa KO, ja em torno a trobar per segona vegada a un dels companys que havia sortit del Colomina, uns animem mútuament però sense parar. Al refugi d'amitges els hi demano als guardes que si es poden ficar amb contacte amb el guarda del refu de Saboredo per que hem tingui preparat un entrepà. Surto d'amitges i en el llac que hi ha tot sortint, no se si es la deshidratació o que, però veig a dos ties en top less banyant-se a l'aigua, continuo... Arribo a Saboredo totalment destruït on en Julian ja hem té preparat l'entrepà, menjo, em prenc un acuàrius i el Julian m'anima a seguir. Tot fet caldor arribo a Colomers i quan surto del refugi ja en tinc a dos que m'estant a punt d'agafar. Pujo al coll de Caldes tot mirant als companys del darrera, una s'està quedant però l'altre continua al mateix ritme que jo, baixo i començo la última pujada d'uns 150 metres, al límit, ja caminant amb el cor i no amb les cames, em dirigeixo cap al coll de Guellacrestada on per sorpresa meva i algria m'està esperant la Laura on em tira alguna foto i m'anima com ningú, començo la última baixada a saco, com si no hagués fet res, això si a cada passa crido de dolor que hem fan les cames, pateixo pels genolls, però miro el rellotge i veig que faré un temps no gens dolent. Finalment arribo a Restanca i paro el cronòmetre en 12:52 hores. Content de l'esforç, em trobo altres amics que estan esperant en sortir l'endemà. Amb la Laura baixem cap al cotxe i ja de nit arribem a Vielha on anem a sopar al límit. Arribem a casa a Pont de Suert i l'endemà a treballar. I l'any vinent a rebaixar temps si els genolls aguanten.

Caminada pel Ventosa

2009-04-10T20:47:00.004+02:00

24 d'agost es diumenge, un dia esplèndit, i amb el col·lega aprofitem i anem a caminar una miqueta. Sortim de la presa de Cavallers i enfilem cap al Ventosa, saludem als guardes i seguim fins arribar al coll de Colomers i des d'aquí comencem a crestejar una mica per la cresta ??????? fins al cim. La cresta es senzilla però dona una mica d'ambient a la caminada. Bon pateo, bones vistes i tornada cap al cotxe.

Primera i segona agulla de Comalestorres

2009-04-10T20:39:00.004+02:00

Tot i que fa molt temps que no actualitzo, intentaré ficar-ho al dia. Començaré amb alguna de les activitats que he anat fent des de el mes d'agost, una mica de tot.

21 d'agost. Per anar fent boca, truco a la bestiota de Cardet i ens en anem a escalar a la primera agulla de Comalestorres amb les vies Sherezade 155m. V+ i Instinto básico 145m. 6a tant una com l'altra son força assequibles, bastant equipades, i disfrutones en una gran ambient granític. Desprès de dinar una mica i ja que el temps acompanya ens enfilem a fer la Ojo, perros sueltos 145m. 6c de la segona agulla, que com les altres disfrutona i roca excel·lent, aquesta ja a costat una mica més però com les altres també a sortit a vista, el 6c es de pura adherència.

Bessiberris

2008-12-07T10:42:00.002+01:00

Són les 08:30 del 20 d'agost i comencem a caminar amb el Sergi cap als Bessiberris per passar el matí, sortim des de Toirigo i ens dirigim cap al Bessiberri sud el dia està una mica tapat però el ritme es alegret i amb 2 hores i poc ens plantem al cim, com que encara es d'hora decidim anar al cim del davant, el Pic d'Abellers 2982m. i com que encara continua essent d'hora baixem del coll en direcció al refugi dels Bessiberris però abans d'arribari enfilem cap al Bessiberri Nord i ja enmig de l'aresta una mica perillosa ja que no portem gens de material (ni el casc) anem a buscar el cim per baixar cap al cotxe perque el camí més ràpid passa pel cim. Un cop arribem a dalt ens trobem una cordada de tres persones molt equipades que comencen a baixar però s'equivoquen amb el camí, el Sergi i jo trobem ràpidament el camí correcte i amb un plis estem a peu de paret, ens girem e veiem l'altra cordada bastant perduda enmig de la paret fent un ràpel. Nosaltres baixem per riumalo, travessem l'estany de Cavallers i arribem al cotxe a Toirigo desprès de 6:20h i de 2200 metres, just a l'hora per anar a dinar. Un bon dia i una bona excursió.

Tumeneia

2008-11-12T09:47:00.003+01:00

Dia 18 d'agost, fa un dia espatarrant així que emb el David i el Toni decidim d'anar a caminar una estoneta i ens enfilem direcció cap al refugi de Restanca, un cap al refu continuem cap al coll de Güellacrestada per anar cap a pujar el Montarto, però un cop arribats al coll i com que tots ja em fet més d'un cop del Montarto, ens animem a fer un tros de l'aresta del Tuc de Monges (2699m) per anar a buscar un altre coll i baixar un altre cop cap a Restanca. L'aresta, com moltes arestes, presenta les dificultats que tú li vulguis donar, les superes o les esquives, nosaltres com que avui no portem gens de material, les esquivem i anem caminant xino xano fins arribar al cim i disfrutant de les vistes tan privilegades que tenim avui. A l'hora de baixar, els primers 100 metres de desnivell des del coll situat a la cota 2603, son una mica drets, però desprès es suavitza bastant tot i que la gran part del camí es per un caos de blocs, que per sort estan acabats de fitar, i ens porten de cap al camí que uneix Restanca amb el Llac de Mar i d'aquí per terreny molt marcat arribem un altre cop al refugi. El guarda ens diu que la baixada que em fet nosaltres, està tan fitada perque la volen proposar com alternativa a la carros de foc per no tornar a repetir el tramb de Güellacrestada fins a Restanca i tornar a pujar. En fi un altre dia per a difrutar del Pirineu.

El Vol dels Voltors

2008-11-12T09:30:00.004+01:00

No recordo el dia d'agost que vaig anar a escalar amb en Xavi la via El vol dels Voltors, a Collegats, tot mirant la ressenya semblava una via força interessant (quan pugui ja la posaré), però el cas es que tot i que els graus estàn bé, no es pot dir el mateix de la roca, ja que presenta més d'un llarg de roca no gaire bona i un llarg especialment de roca molt dolenta, que per sort el va fer el Xavi.

Tuc de Saburó

2008-09-21T21:26:00.004+02:00

Bé, ja s'han acabat les vacances i hem de tornar a la vida normal, a la rutina del dia a dia, i després d'un mes d'una certa "inactivitat" que millor que anar a pujar un pic que encara tenia pendent i que en més d'un cop l'havia tingut molt a prop, es el Tuc de Saburó, que s'hi accedeix per una d'aquestes crestes fàcils però no caiguis, un cim força curiós i que poca gent deu arribar fins a dalt de tot, ja que el cim és un bloc molt gran i no es fàcil de pujar-hi un IV d'escalada més o menys, i la fita de cim està col·locada als peus del bloc i no pas a sobre. La idea en un principi era només d'arribar al coll de Saburó, però un cop allí decidim de pujar al cim per poder fer els 1000 metres de desnivell, ja que havíem sortit de Sallente.

Canadà

2008-09-21T20:55:00.003+02:00

Per fi han arribat les vacances, i aquest any han estat prou profitoses ja que hem estat 29 dies passejant pel CANADÀ tant amb les bicis com caminant. Primer vam estar visitant els pobles de Revelstoke i Golden ideals per la gent a qui agrada baixar i fer salts impossibles amb la bici, després vam anar cap a Banff, Lake Louise i Jasper, un cop aquí vam recorrer un trekking que en diuen SKY LINE, força impressionant durant dos dies, la gent ho acostuma a fer en tres o quatre, i per acabar, a fer de turistes a la Illa de Vancouver, per anar de museus i veure orques en estat natural. Un viatge espectacular que no explicaré més, per que acabaria amb el blog. Quatre fotos hi ha disfrutar.

Tuc d'Amitges i Saboredo

2008-09-21T20:41:00.004+02:00

El 5 de juliol li va tocar el torn al tuc de Saboredo i al seu veí Tuc d'Amitges, això si vam sortir des de l'estany de Sant Maurici amb la intenció de pujar fins al refugi d'Amitges però ja que feia un bon dia vam decidir d'anar pujant per veure fins on arribàvem, i quan ja no podiam pujar més doncs vam decidir baixar. La pujada al pic d'Amitges presentava una tram amb una mica de cresta fàcilment esquivable però interessant perqui es vulgui complicar una mica la jornada.

Contraix

2008-09-16T15:11:00.005+02:00

El passat 22 de juny vaig pujar al pic del Contraix, un cim més conegut pel seu coll que no pas pel cim, tot i que la ruta per on hi vaig pujar no passa pel seu coll si no per la vessant contrària, sortint de l'estany de Llebreta (Parc Nacional d'Aigüestortes) i remuntant per un sender primer força dret, al costat del barranc de Serrader fins a l'estany del mateix nom i després continuar ja més suau i per un camí gens marcat en direcció al coll que separa el pic de Serradé i el pic Contraix i des d'aquí per una aresta plena de blocs però fàcil directe al cim de 2957m. amb un dia fantàstic i un sol espatarrant, la part curiosa es que tot i ser totalment cara sur i 22 de juny, la neu hi era present des dels 2500-2600 metres i t'enfonsaves quasi bé fins al genoll, però a part d'això tot perfecte i unes vistes immillorables. Un altre cim que val molt la pena es el l'Aüt a la vall de Boí té un accés força ràpid i gaudeix de les millors vistes de tota la vall ja que veus des de la punta de l'estany de Cavallers fins més avall de Pont de Suert. Aquest el vaig pujar el dia 24, i surten uns 1000 metres més o menys.

Senders de la Ribagorça

2008-05-21T16:42:00.005+02:00

Un cap de setmana que estaba bastant aborrit em va trucar el bon amic Rafel i vam quedar per fer alguna rutilla amb btt pel costat de Pont de Suert, com que ell no s'ho coneix gaire, doncs podiam fer el que volguéssim vam començar desde Pont pel camí de l'Aigua fins a Llesp, que per si sol ja es força entretingut, d'aquí pit amunt cap al coll de Serreres i baixada espectacular per la trialiera que ens porta de nou cap al poble de Llesp, tornem agafar el cami de l'aigua fins al pont de Saraïs i pujada asfaltada fins a Igüerri i trialiera de baixada entre arbres acabada de netejar per un servidor fins a Pont de Suert, dia fantàstic de 1200m i 38km. I amb ganes d'en Rafel de tornar a pujar per a fer el Camí de l'Aigua senser tant de pujada com de baixada que per si sol ja val un viatge fins a Pont de Suert (Terra per descobrir).

Ruta per Erinyà

2008-05-21T15:33:00.006+02:00

Doncs ja arribat el dia de la mona i com que no sabiam que fer ni amb que quedar doncs em decidit d'anar a fer una ruta amb la bicicleta tot anant cap a casa. La ruta que hem decidit fer l'hem començat en una àrea de servei entre la Pobla de Segur i el túnel del congost d'Erinya, continuant per carretera fins a Senterada i d'aquí enllaçant per pista asfaltada fins al petit poble de Cèrvoles amb bastant de fred tot i la pujada que fa, a partir d'aquí la pista ja comneçava a estar bastant enfangada i pedregosa, potser perque es principi de temporada i no ha passat molta gent, bé la qüestió es que això no para de pujar, i amb tant de fang es fa difícil pedalar, arribem a un dolmen que ara no recordo com es diu, i desprès de pujar una mica més, ens abrigem tant com podem i comencem a baixar amb la sorpresa de que ens trobem molta neu, que li dona un ambient diferent a la sortida, després de baixar molt, i molt arribem a la Ermita de Sant Isidre on ens aturem una estona per mirar el paisatge i escalfar una mica les mans i els dits que estan megagelats desprès de tanta baixada amb tant fred. Des de la Ermita, ja es un passeig fins a Erinyà i tornada a l'area de descans on tenim la Troncofurgo i cap a casa cansats i contents desprès de 34km i 1025 metres.

Parets d'Àger Via Teletak

2008-05-21T13:47:00.003+02:00

Es tracta d'una altra via d'aquesta magnífica paret per difrutar-la a l'hivern en general tot i no ser una via molt repetida val la pena, les dificultats no són molt mantingudes i la roca en qüasi tot l'itinerari es excel·lent, es deixa escalar força bé i les vistes com sempre són espectaculars, tant, que fins i tot les cabres no es cansen de mirar el paisatge.

Esquí de muntanya pel Parc Nacional

2008-05-21T12:58:00.003+02:00

Ruta amb esquís de muntanya

La ruta la vam començar al pont de la vall de Sant Martí, passat el Pla de l'Ermita, ja amb els esquís als peus i tot pujant fins al Tossal Raspes Roies de Rus (2783), d'aquí començar una llarg descens per bona neu fins als estanys Francis per tornar-nos a col·locar les pells per pujar cap al coll del Salado a 2456 per iniciar un curt però força inclinat descens cap a l'Estany Salado el qual el travessem amb les pells ficades per iniciar una llarga pujada fins al Pic Neriolo de 2856 d'aquí biaxem cap al coll Neriolo i desprès cap als estanys de Cubeso per tornar a remuntar cap al coll dels Gavatxos en una pujada força agradable i despés d'haver dinat. Tornem a baixar fins a l'Estany de les Granotes per remuntar fins al portarró d'Espot amb els esquís a l'esquena i d'aquí una petita baixada per enllaçar amb el camí que boreja l'Estany de Sant Maurici fins al mirador i remuntar fins al Refugi d'Amitges, on hi arribem ja fosc després de 10 hores i 2700 metres positius i amb una fam brutal... deborem tot el menjar que ens van traient els guardes i després d'una petita xerrada amb els guardes anem a dormir ben petats.

El dia següent s'aixeca com va acabar l'anterior, amb una fam brutal esmorçem tot el que podem, i som'hi els esquís als peus i cap al port de ratera on ens tenim que trobar amb una quants companys més, el dia es gris i està tot tapat a diferència d'ahir que durant tot el dia va fer un sol espatarrant (neu més que primavera a la tarda). Un cop arribem al coll els companys encara no hi son, així que decidim baixar-los a buscar cap a l'estany de Sant Maurici, a mig camí ja ens els trobem i tornem a pujar cap al coll del ratera i on uns quants decidim fer el cim del Ratera 2863, despés comença un llarg descens i una gran remada en direcció cap al refugi de Colomers amb neu primavera, avans d'arriba-r'hi ja enfilem cap al port de Caldes amb una boira que no ens deixa veure més de 50 metres baixant d'aquest coll sort en tenim de la bona orientació d'un company, que ens guia directes al coll de Güellacrestada amb visibilitat nula, i d'aquí una baixada força entretinguda i plovent fins al regufi Restanca, on també arribem tots amb molta fam després de 9 hores i uns 1550 metres.
El tercer dia comencem la travessa 4 dels 9 del dia anterior per diferents motius, el dia s'ha aixecat fabulós i la neu sembla que estarà perfecta. Pujem en direcció cap al Montarto on arribem ja només 3 amb un dia perfecte i amb una neu fantàstica per disfrutar esquiant, aixó doncs avall que fa baixada fins al refugi del Negre (Ventosa i Calvell), breu parada i xerrada amb el guarda i cap amunt direcció al coll del Contrix amb bona neu per les pells, i una altra vegada cap avall amb una neu boníssima (quin disfrute!!!) al arribar abaix ens separem amb els companys, després de unes 5 hores i 1550 metres més, ells van cap a pujar el portarró i baixar cap a Sant Maurici i jo cap a la Vall de Boí per veure si algú em ve a buscar.

En total tres dies fantàstics d'esquí de muntanya en un lloc incomparable.