CORREDOR ANGOSTURA

Lleging la pàgina de Infohielo un francés ha escalat el corredor nord del Pic Feixant i diu que no està malament, doncs així que afafem les eines i amunt que fa pujada. Sortim del cotxe a les 10 del matí (es que abans fa molt fred) i enfilem per la Vall de Mulleres, la intenció es fer la Inserso o Amor a primera vista, o lo que sigui... quan ho veiem tant lluny ens decantem pel corredor Angostura, un corredor que a simple vista potser no sembla tant atractiu com els seus gemans de Inserso, de l'Esquerra, woostock... però si no s'hi puja no es pot opinar. Fem l'aproximció en 02:15 minuts xino xano... comecem a pujar pel corredor, primer uns 100 metres senzills amb tres resalts de gel fàcils que amb plena temporada suposo que deuen estar coberts de neu, desprès d'això arribem al tram de corredor que li dona nom: uns metres súper estrets i molt angostos que si obres els braços toques a banda i banda del corredor. Comencem a escalar aquest llarg uns 15 metres totalment en mixte i de roca una mica trencada on trobem un pitó màgic, seguim i desprèsd'una xemeneia i d'un altre ressalt de gel, muntem reunió en dos pitons a l'esquerra. A partir d'aquí ja nomès ens queden uns 150 o 200 metres per sortir del corredor i 5 minuts per arribar al cim de la Fontana de Senet d'uns 2600 i pico metres. En total unes 3 hores de corredor i unes 2 més pel descens, a les 17 hores ja estàvem al cotxe, la veritat es que ens ha sorprès cap a bé, aproximació curta i un corredor que ens a fet passar una bona estona i que ens ha permès estrenar la temporada d'hivern. Del tot recomanable.

IRON BIKE

Doncs sí, aquest any 2010 li ha tocat el torn a l'Iron Bike, es una ruta sense paraules, tant dura com espectacular, uns 650 km i més de 26000 metres de desnivell positiu en 7 etapes. Recomanable per aquí li vagin aquest tipus de rutes, el simple fet d'acabar-la ja és un premi. Pujades interminables i descensos vertiginosos. Deien que es tenia que caminar molt amb la bici a l'esquena però tampoc n'hi ha per tant, deixo alguna foto. Desprès al més d'octubre li va tocar el torn a la Transmontsec amb un temps d'unes 6:30h. i abans ja havia fet la Turbon Tour Non Stop també molt recomanable on tot just a la sortida ja vaig trencar la cadena de la nova BTT que estrenava (quadro MASSI AIRE) i tota que vaig sortir l'últim però això sí, al final vaig quedar el 10 o el 11, això si, patint a saco...

El Pont de Suert - Castelló de Farfanya en BTT

Tot i que ja fa dies que ho vaig fer ho fico ara per si li interessa a algú, es una ruta bastant llarga i la intenció es la de tocar el mínim asfalt possible. Encara que aquesta ruta s'hagués pogut fer més btt, però això ho deixo per aquest 2011. El probema més gran es la sortida de Pont de Suert cap al sud ja que hi ha pocs camins i tots pugen bastant. El camí triat en aquesta ocasió surt en direcció cap a Buira (Aragó) i per uns camins s'arriba a Areny, d'aquí per terreny pla fins al Congost de Montrebei i per camí asfaltat es puja al Montsec d'Ares, es baixa cap a Agulló, el pla de les Bruixes, Tartareu, i finalment a la Capital del Món: Castelló de Farfanya.

Marató del Vallibierna

LOS 10000 DEL SOPLAO

La increïble bèstia de la btt de les terres de ponent, el Mariano, va ser el culpable de que anés a la marxa aquesta de los 10000 del Soplao, si mireu el seu blog veureu que en parla molt bé i si le pregunteu també entendreu que qualsevol que parli amb ell d'aquesta marxa li vindran unes ganes bojes d'anar-la a fer, i si us dic la veritat té tota la raó del món per molt que t'ho expliquin es una de les marxes que s'han de viure. L'ambient que hi ha en tot el recorregut és increible et sents com si estiguessis pujant un port al Tour tothom t'anima des del primer corredor fins a l'últim des de les vuit del matí, fins passades les dotze de la nit, realment si us agrada la btt es una d'aquelles marxes que s'han fer alguna vegada. Pel que fa la dades, són uns 165km tots molt rodadors, i uns 4000 i pico de desnivell positiu, i uns paisatges bestials. Us recomano molt que si no podeu anar a fer els 10000 del Soplao i aneu a passar uns dies de vacances i us emporteu la btt i la bici de carretera, ja que si amb la btt disfrutes, amb la de carretera ho faràs tant o més. I per qualsevol informció fiqueu-se amb contacte amb el Mariano que us informarà de tot. Per si no us ho he dit això es Cantabria, i no podeu deixar de tastar els Sobaos Pasiegos!!!!

ARA S'ACABA L'ESTIU

Bé, ahir vaig sortir amb la btt i ja em vaig tenir que ficar el paravent per sortir, això vol dir que ja s'acaba l'estiu i comença la tardor, una de les millors èpoques de l'any juntament amb la primavera. Aquest estiu estiu he corregut molt poc per no dir gens i he intentat fer una mica més de btt ja que a finals del juliol estaba inscrit a l'Ironbike, o sigui que vaig fer unes rutes una mica llargues, començant pels fantàstics 10000 del Soplao, alguna per Pont, una altra que tenia moltes ganes de fer: de Pont de Suert fins a Castelló de Farfanya per camins i alguna altra, total que vaig marxar cap a l'Ironbike amb 2546,7 km des de l'inici de l'any poden no semblar molts però per a mí ja està força bé.

Fi de l'hivern...inici de l'estiu.

Bé, l'hivern ja s'ha acabat i tot i que no he fet tant d'esquí de muntanya com l'any passat ni he escalat amb gel tant com els altres anys, m'ho he passat la mar de bé.

Pel que fa a l'esquí de muntanya he anat fent metres i algunes carreres sense cap posició digne de menció. Per contra amb la Laura vam fer l'Aneto amb neu pols i només amb un grup de 6 persones davant nostre!!! També el Corronco de Durro que tot i que el tinc ben aprop encara no l'havia fet mai, el bony negre, ruta per la zona dels Pessons i altres pics. La part final de la temporada la va marcar el poder participar (gràcies al Robert Guilera) a la Patrulla dels Glaciers on tot i no destacar pel temps que vam fer (10:20h) va ser espectacular, tant pel recorregut com per la gent us deixo algunes fotos.

Una mica de tot

Aquesta setmana ha estat bastant compler-ta, el dillums amb el Cristian d'Esterri vam sortir a escalar als sector del cine de collegats per tibar una miqueta... A la tarda a estirar una mica les cames i pujar a Sant Corneli, bona pujada per mirar l'estat de forma del personal. El dimarts pujada molt xula desde Bagergue fins al cap del Blanhiblar amb una baixada boníssima, això si, amb neu primavera, i moltes rises... Dimecres aprofitant les condicions de caballers sortim amb el Friki a escalar la Islandis, que com cada any sempre ens fa suar una mica, tot i que vam passar força fred ja que va començar a nevar i fer vent i tot això. Per cert la Welcome també estaba formada. Dijous tornem a estirar les cames i amb el Manu sortim a fer la Coma del Forn per la zona de Tavascan on durant la baixada NEU POLS!!!! Incrible dia. El divendres li torna a tocar el torna al tema dels braços i anem a escalar una miqueta en gel i alguna cosa més. Dissabte i també amb el Manu fem alguns metres de desnivell per l'estació de Boí-Taüll i ja avui diumenge ens dirigim cap a Espot pel tema de la Primera Cronoespot, que amb un recurregut molt interessant es una de les millos cronos que fins ara he recorregut. Demà toca descans i el cap de setmana que bé cap a l'Altitoy.

Escalada a Castellfollit

No, no, no es Castellfollit de la Roca es el de Poblet on hi una zona d'escalada poc coneguda però que mereix una visita ja que es tracta d'una zona d'escalada de granit vermell d'exelent qüalitat amb dos zones de paret de 3 o 4 llargs, alguna aresta i una altra zona al costat de la carretera de vies d'escalada esportiva, en general es molt tranquil i la via que vam fer comença fent dos llargs totalment equipats amb parabolts de 6a i 6b+ que desenvoquen en una aresta que amb 2 llargs més et condueixen el cim. La baixada es fa caminant.

Cursa de Tivissa

El dia 11 d'octubre es va celebrar la Cursa de Tivissa en homenatge a dos bombers un dels quals era molt amic meu i encara el trobem a faltar i durant molt temps encara l'enyorarem. La cursa es fantàstica es desenvolupa en un terreny força tècnic tant en les pujades com en els plans com en les baixades, especialment l'última. Molt bon i gran ambient en un dia perfecte, a part de la Laura que a ultmissima hora encara va poder córrer també hi havia els companys de Pont de Suert del CAR (Club Atlètic Ribagorça) el Mariano de Balaguer i la curtida i el Marc que ens van venir a animar. Dia rodó i després cap al monestir de Poblet per anar a escalar a Castellfollit.