Una mica de tot

Aquesta setmana ha estat bastant compler-ta, el dillums amb el Cristian d'Esterri vam sortir a escalar als sector del cine de collegats per tibar una miqueta... A la tarda a estirar una mica les cames i pujar a Sant Corneli, bona pujada per mirar l'estat de forma del personal. El dimarts pujada molt xula desde Bagergue fins al cap del Blanhiblar amb una baixada boníssima, això si, amb neu primavera, i moltes rises... Dimecres aprofitant les condicions de caballers sortim amb el Friki a escalar la Islandis, que com cada any sempre ens fa suar una mica, tot i que vam passar força fred ja que va començar a nevar i fer vent i tot això. Per cert la Welcome també estaba formada. Dijous tornem a estirar les cames i amb el Manu sortim a fer la Coma del Forn per la zona de Tavascan on durant la baixada NEU POLS!!!! Incrible dia. El divendres li torna a tocar el torna al tema dels braços i anem a escalar una miqueta en gel i alguna cosa més. Dissabte i també amb el Manu fem alguns metres de desnivell per l'estació de Boí-Taüll i ja avui diumenge ens dirigim cap a Espot pel tema de la Primera Cronoespot, que amb un recurregut molt interessant es una de les millos cronos que fins ara he recorregut. Demà toca descans i el cap de setmana que bé cap a l'Altitoy.

Escalada a Castellfollit

No, no, no es Castellfollit de la Roca es el de Poblet on hi una zona d'escalada poc coneguda però que mereix una visita ja que es tracta d'una zona d'escalada de granit vermell d'exelent qüalitat amb dos zones de paret de 3 o 4 llargs, alguna aresta i una altra zona al costat de la carretera de vies d'escalada esportiva, en general es molt tranquil i la via que vam fer comença fent dos llargs totalment equipats amb parabolts de 6a i 6b+ que desenvoquen en una aresta que amb 2 llargs més et condueixen el cim. La baixada es fa caminant.

Cursa de Tivissa

El dia 11 d'octubre es va celebrar la Cursa de Tivissa en homenatge a dos bombers un dels quals era molt amic meu i encara el trobem a faltar i durant molt temps encara l'enyorarem. La cursa es fantàstica es desenvolupa en un terreny força tècnic tant en les pujades com en els plans com en les baixades, especialment l'última. Molt bon i gran ambient en un dia perfecte, a part de la Laura que a ultmissima hora encara va poder córrer també hi havia els companys de Pont de Suert del CAR (Club Atlètic Ribagorça) el Mariano de Balaguer i la curtida i el Marc que ens van venir a animar. Dia rodó i després cap al monestir de Poblet per anar a escalar a Castellfollit.

Tailandia

Després de passar la nit de la lluna de mel a la nostra fabulosa autocaravana, agafem la motxilla i cap a l'aeroport que marxem de viatge de nuvis a Tailàndia!!! Després d'alguns problemes amb els vols arribem a Bangkok, durant un dia i mig fem les visites obligades de temples i mercats el segon dia agafem un vol intern fins a Pukhet on fem dos dies de platja i relax d'aquí agafem un ferry fins PHI PHI una illa súper petita i súper paraidisica amb platjes infinites de sorra blanca palmeres, snorkel en aigua clara i qüasi calenta, i postes de sol inacabables, també pasem per on es va filmar la peli de "La Playa". Al cap de tres dies un altre ferry i cap a la zona de Krabi, on fem escalda esportiva en vies de cantos inhumans, alguna excursió, kayak etc. Per acabar el viatge ens equivoquem i anem a l'aeroport un dia abans del que toca, però en comptes de marxar, tornem cap al poble i aprofitem l'últim dia per visitar més temples i les millors aigües termals que hem visitat mai (de fet es un riu d'aigua molt calenta).
Després del viatge tornem a la vida normal però casats. Ara tocarà començar a entrenar una mica ja que des del mes de maig ho tinc molt deixat.

Unes altres "VACANCES"

Bé espero que aquest títol sigui un reflex del que m'espera durant molts i molts anys, ja que les vacances son uns dies on t'ho intentes passar d'allò més bé. Doncs el tema es que el 12 de setembre em vaig casar, si si em vaig casar i celebrant una boda a lo grande amb molts amics, amb la Laura es clar, i si tot els dies que vindran d'ara en endavant són com els passats llavors segur que m'esperen grans dies de felicitat. Potse es una mica carca però si teniu l'oportunitat de passar tota la vida amb la persona que mes estimes, perque no fer-ho, val la pena us ho asseguro...

Bici de carretera pels alps italians i més...

Un any vam estar amb la bici de carretera per la zona del port de Galibier i aquest any voliam canviar de zona i com que no conec altres zones em vaig deixar assessorar per un company de feina i la veritat es que la va clavar. Primer ens vam dirigir cap a Bormio on vam fer el Mortirolo, el Gavia, l'Stelvio i algún altre port, tots ells impressionants i amb camp base a Bormio menys el del mortirolo, també vam aprofitar per pujar el Mont Cevadele de 3700 i pico en un massis molt interessant per l'alpinisme i força desconegut i avans de marxar vam passar per la fàbrica d'skitrab on tenen botiga. D'aquí ens vam dirigir cap a Canazei, un lloc ja més conegut on vam fer una magnifica volta passant per tres ports de muntanya la volta al Sella on es pot gaudir d'unes imatges impressionants en tot el seu recorregut, després vam anar cap a Cortina d'Ampetzo, on ja amb més malt temps no vam poder pujar cap a les Tres Cimas però vam fer una altra volta i una via ferrada molt xula i ja per acabar aquest viatge i de les vacances ens vam dirigir a passar un dia a Venècia i amb dos dies cap a casa.

Nova adquisició

Després de fer la transpirenaica i abans de marxar cap als alps vam passar per Lleida a recollir aquesta nova adquisició, una nova i fantàstica autocaravana amb tots els luxes possibles, un llit com deu mana, una bona dutxa d'aigua calenta separada del lavabo, una bona taula, la cuina, la nevera... i una gran maletero. Ja feia uns anys que anava amb furgo i abans amb cotxe fent vivacs, pero ara ja tinc una edat... bé només espero que la poguem disfrutar tamb com sigui possible. Després de recollir-la la carreguem amb les bicis, algo de material i molt menjar, i cap a Itàlia.

TRANSPIRENAICA 2009

Tot i que ja fa dies que ja ha passat aquest estiu he tingut la oportunitat de fer la transpirenaica amb btt juntament amb la Laura, no teniam molts dies perque després també voliam anar cap als alps a fer una mica de bici de carretera i alguna cosa més.... Al final la ruta la vam fer amb

11 dies, 5 fins a Pont de Suert i 6 més fins al final. La sortida desde LLeida amb

l'eixbus a les 6 del matí fins a Girona i d'aquí amb un rodalies fins a Llença i a les 12 ja estem pedalant, a l'arribar un bon dinar i a llogar un cotxe a l'aeroport d'Irun per deixar-lo a LLeida. La ruta es molt espectacular i realment val la pena totes les etapes són força exigents i es interessant intentar portar poc pes. Nosaltres ens vam saltar la part del coll de Sas fins a Pont de Suert, i la part per arribar a Ansó que a la guia deia que es tenia que portar durant 45 minuts la bici al costat i vam optar per anar per la carretera. Les últimes etapes son molt guapes tant pels paisatges com per les rampes asfaltades!!!!

Via de la Rosana

Aquesta si que es bona, després de deixar-me enganyar per l'Oscar el divendres 14 d'agost (si no recordo malament) pugem cap el poble d'Aneto per arribar a la presa de Llauset, d'aquí enfilem el camí cap al Vallibierna i molta abans d'arribar el coll ens dirigim cap al peu de paret de la cara sud d'aquest cim. L'Oscar ja feia molts dies que hi tenia la vista ficada en una linia fisurada que et porta qüasi bé a dalt de tot, però faltaba veure si era escalable o no. Va començar amb els honors del primer llarg, amb el motxillón a l'esquena i més material que si anessim a patagònia, i fàcil, fàcil, no ho va tenir. Despès vaig pujar jo, i vaig fer el segon llarg de tràmit, i d'aquí, una bona reunió i cap avall que ja ens estàvam mullant. Despés del cap de setmana de festa major al poble (Castelló de Farfanya) el dilluns quedem bastant aviat i a les 9 ja estem a paret i a mitja tarda sortim per dalt. El resultat es una bona via a 3000 metres i amb una curta aproximació (1:45) i de dificultat 6a aprox. i que ha quedat equipada per que nomès es tingui de portar els friends, aquí us deixo la ressenya i l'enllanç per a més informació.http://oscarclimb.blogspot.com/

Bé, un cop passat l'hivern, toca deixar els esquís i agafar la bicicleta i les salomon per anar a córrer, a l'abril vam organitzar la segona Mitja marató de muntanya de El Pont de Suert, al maig la Primera Cronoescalada a les Roies de Cardet (4,4km i 1350 metres positius) tant una com l'altra van ser un èxit en tots els aspectes.