Dia 18 d'agost, fa un dia espatarrant així que emb el David i el Toni decidim d'anar a caminar una estoneta i ens enfilem direcció cap al refugi de Restanca, un cap al refu continuem cap al coll de Güellacrestada per anar cap a pujar el Montarto, però un cop arribats al coll i com que tots ja em fet més d'un cop del Montarto, ens animem a fer un tros de l'aresta del Tuc de Monges (2699m) per anar a buscar un altre coll i baixar un altre cop cap a Restanca. L'aresta, com moltes arestes, presenta les dificultats que tú li vulguis donar, les superes o les esquives, nosaltres com que avui no portem gens de material, les esquivem i anem caminant xino xano fins arribar al cim i disfrutant de les vistes tan privilegades que tenim avui. A l'hora de baixar, els primers 100 metres de desnivell des del coll situat a la cota 2603, son una mica drets, però desprès es suavitza bastant tot i que la gran part del camí es per un caos de blocs, que per sort estan acabats de fitar, i ens porten de cap al camí que uneix Restanca amb el Llac de Mar i d'aquí per terreny molt marcat arribem un altre cop al refugi. El guarda ens diu que la baixada que em fet nosaltres, està tan fitada perque la volen proposar com alternativa a la carros de foc per no tornar a repetir el tramb de Güellacrestada fins a Restanca i tornar a pujar. En fi un altre dia per a difrutar del Pirineu.
