Rap del niño+Sport català

9 de setembre, desprès duns dies de descans de les cames tornem a la roca. Ja no queda gaire per pujar a cavallers o sigui que intentarem aprofitar. Començem per la via El Rap del Niño a la paret del Enanito Duro, via molt disfrutona, equipada i sobre roca més que exel·lent, tot i que ja l'he feta uns quants cops la torno a fer i segur que l'any vinent la tornaré a fer. Som una cordada de tres, i entre foto i foto arribem al cim, una mica d'aigua, alguna galeta i un membre de la cordada ens abandona, mentre que la bèstia de Cardet i jo en dirigim a la quarta agulla de Comalestorres, i amb un fred que pela (ja fa estona que portem tota la roba, inclòs el gore), ens enfilem a escalar l'última via d'aquesta agulla, Sport Català, de quatre llargs, els dos primers recomanables i els altres dos d'anar fent. Arribem a dalt i amb una ràpel i una mica de destrepe tornem a ser a peu de via glaçats, glaçats, i cap al cotxe, bon dia, bona roca, i bona companyia.