ANTIPARQUES (PARET DÓNDE PETA EL RIU MALO, CAVALLERS)

Una altra via que també ja feia uns anys que l'havia feta i l'he tornat a repetir, roca molt bona en general com a tot Cavallers, però els tres primers llargs bastant incòmodes degut a que vas alternant roca i vegetació el tercer llarg ja pinta més seriós, comences per bones preses i bones aderències fins que arribats un punt s'acaben les dos, i resolem el pas fent un flanqueig una mica per sota i cap a la dreta fins arribar a la següent xapa, desprès un petit sostre que es supera com molts altres passos "BLOQUEJA I PUJA PEUS!!!" seguim en aderència fins a la reunió. El següent llarg es d'anar fent durant 40 metres de pura aderència fins a la reunió. El penúltim senzill, ràpid i que es disfruta, i l'últim totalment per equipar i que també es disfruta lo seu. En general recomanable si no fos pels tres primers llargs.
Una opció força recomanble es començar per la via veïna de Agugetas de color rosa i quan la rapelem tornem a pujar per la antiparques.

CLASICA I CONFORTABLE (PARET DEL ENANITO DURO, CAVALLERS, LA VALL DE BOÍ)

Ja feia tres o quatre anys que no feia aquesta via, i com que el colega tenia ganes de fer alguna via ficant els friends, ens vam decantar per aquesta.
La via, com moltes d'aquesta zona es mooooolt bona, equipament el just i necessari per als llocs on no es pot ficar res, la resta tot fisures de diferents tamanys en les quals els friends entren a caldo. De fet en tota la via a part de les reunions crec que nomès hi ha alguna xapa al segon llarg, alguna al tercer i potser alguan altra en algún altre llarg, en total unes 6 xapes.

La via comença en un primer llarg que s'hi t'agafa una mica fred et farà tibar de valent i en el qual no trobarem cap xapa ficada, el segon es un pateo per un prat, el tercer i el quart que són de V+ obligat i d'adherència però que es deixen fer molt bé, després tornem a encadenar un altre prat, aquest una mica més llarg i que ens deixa a la segona part de la paret (la més espectacular) el llarg que ens trobem aquí es de 6a totalment per equipar (entren tots els friends del món mundial!!!!)
i després el llarg més dur de la via, un de 6b també qüasi bé tot per equipar, dic qüasi bé tot perque just al tram més difícil del llarg i quan la fisura comença a ser cega i ja vas petat de braços, trobés un fisurer encastat (ja fa molts anys que hi és.....) que és la salvació, un cop superat aquest pas ja via fins al final ja es un passeig.

MOOOOOLT RECOMANABLE!!!!

Caminada per la Vall de Boí

Ja feia dies que em voltava pel cap fer aquesta volta, a ahir estaba una mica aborrit per casa i la vaig anar a fer, el recorregut molt guapo, sobretot per les vistes a 2500m. Surto de Barruera per corriol fins a Boí ( hi ha inversió tèrmica i fa força fred) de Boí continuo per corriol fins a Taüll i d'aquí fins al Pla de l'Ermita pel circuit de Skyspeed dels Skygames, que aquesta vegada s'hem fa més llarg. A partir d'aquí enllaço amb una carena que puja durant milt metres de desnivell i em situa a la cota 2500 amb un fort vent, foto de rigor i a baixar que segurament faré tard per anar a buscar a la Neus a la guarderia. La primera part de la baixada es mig trampeja entre rocs i arbres, més avall no trobo cap camí i ara entre punxes i ara entre boixos dono a la poblacíó de Taüll i torno a desfer el camí fins a Barruera en total uns 1500 metres de desnivell, uns 20km i 3:30 hores d'excursió.

Altres

CORREDOR ANGOSTURA

Lleging la pàgina de Infohielo un francés ha escalat el corredor nord del Pic Feixant i diu que no està malament, doncs així que afafem les eines i amunt que fa pujada. Sortim del cotxe a les 10 del matí (es que abans fa molt fred) i enfilem per la Vall de Mulleres, la intenció es fer la Inserso o Amor a primera vista, o lo que sigui... quan ho veiem tant lluny ens decantem pel corredor Angostura, un corredor que a simple vista potser no sembla tant atractiu com els seus gemans de Inserso, de l'Esquerra, woostock... però si no s'hi puja no es pot opinar. Fem l'aproximció en 02:15 minuts xino xano... comecem a pujar pel corredor, primer uns 100 metres senzills amb tres resalts de gel fàcils que amb plena temporada suposo que deuen estar coberts de neu, desprès d'això arribem al tram de corredor que li dona nom: uns metres súper estrets i molt angostos que si obres els braços toques a banda i banda del corredor. Comencem a escalar aquest llarg uns 15 metres totalment en mixte i de roca una mica trencada on trobem un pitó màgic, seguim i desprèsd'una xemeneia i d'un altre ressalt de gel, muntem reunió en dos pitons a l'esquerra. A partir d'aquí ja nomès ens queden uns 150 o 200 metres per sortir del corredor i 5 minuts per arribar al cim de la Fontana de Senet d'uns 2600 i pico metres. En total unes 3 hores de corredor i unes 2 més pel descens, a les 17 hores ja estàvem al cotxe, la veritat es que ens ha sorprès cap a bé, aproximació curta i un corredor que ens a fet passar una bona estona i que ens ha permès estrenar la temporada d'hivern. Del tot recomanable.

IRON BIKE

Doncs sí, aquest any 2010 li ha tocat el torn a l'Iron Bike, es una ruta sense paraules, tant dura com espectacular, uns 650 km i més de 26000 metres de desnivell positiu en 7 etapes. Recomanable per aquí li vagin aquest tipus de rutes, el simple fet d'acabar-la ja és un premi. Pujades interminables i descensos vertiginosos. Deien que es tenia que caminar molt amb la bici a l'esquena però tampoc n'hi ha per tant, deixo alguna foto. Desprès al més d'octubre li va tocar el torn a la Transmontsec amb un temps d'unes 6:30h. i abans ja havia fet la Turbon Tour Non Stop també molt recomanable on tot just a la sortida ja vaig trencar la cadena de la nova BTT que estrenava (quadro MASSI AIRE) i tota que vaig sortir l'últim però això sí, al final vaig quedar el 10 o el 11, això si, patint a saco...

El Pont de Suert - Castelló de Farfanya en BTT

Tot i que ja fa dies que ho vaig fer ho fico ara per si li interessa a algú, es una ruta bastant llarga i la intenció es la de tocar el mínim asfalt possible. Encara que aquesta ruta s'hagués pogut fer més btt, però això ho deixo per aquest 2011. El probema més gran es la sortida de Pont de Suert cap al sud ja que hi ha pocs camins i tots pugen bastant. El camí triat en aquesta ocasió surt en direcció cap a Buira (Aragó) i per uns camins s'arriba a Areny, d'aquí per terreny pla fins al Congost de Montrebei i per camí asfaltat es puja al Montsec d'Ares, es baixa cap a Agulló, el pla de les Bruixes, Tartareu, i finalment a la Capital del Món: Castelló de Farfanya.

Marató del Vallibierna

LOS 10000 DEL SOPLAO

La increïble bèstia de la btt de les terres de ponent, el Mariano, va ser el culpable de que anés a la marxa aquesta de los 10000 del Soplao, si mireu el seu blog veureu que en parla molt bé i si le pregunteu també entendreu que qualsevol que parli amb ell d'aquesta marxa li vindran unes ganes bojes d'anar-la a fer, i si us dic la veritat té tota la raó del món per molt que t'ho expliquin es una de les marxes que s'han de viure. L'ambient que hi ha en tot el recorregut és increible et sents com si estiguessis pujant un port al Tour tothom t'anima des del primer corredor fins a l'últim des de les vuit del matí, fins passades les dotze de la nit, realment si us agrada la btt es una d'aquelles marxes que s'han fer alguna vegada. Pel que fa la dades, són uns 165km tots molt rodadors, i uns 4000 i pico de desnivell positiu, i uns paisatges bestials. Us recomano molt que si no podeu anar a fer els 10000 del Soplao i aneu a passar uns dies de vacances i us emporteu la btt i la bici de carretera, ja que si amb la btt disfrutes, amb la de carretera ho faràs tant o més. I per qualsevol informció fiqueu-se amb contacte amb el Mariano que us informarà de tot. Per si no us ho he dit això es Cantabria, i no podeu deixar de tastar els Sobaos Pasiegos!!!!

ARA S'ACABA L'ESTIU

Bé, ahir vaig sortir amb la btt i ja em vaig tenir que ficar el paravent per sortir, això vol dir que ja s'acaba l'estiu i comença la tardor, una de les millors èpoques de l'any juntament amb la primavera. Aquest estiu estiu he corregut molt poc per no dir gens i he intentat fer una mica més de btt ja que a finals del juliol estaba inscrit a l'Ironbike, o sigui que vaig fer unes rutes una mica llargues, començant pels fantàstics 10000 del Soplao, alguna per Pont, una altra que tenia moltes ganes de fer: de Pont de Suert fins a Castelló de Farfanya per camins i alguna altra, total que vaig marxar cap a l'Ironbike amb 2546,7 km des de l'inici de l'any poden no semblar molts però per a mí ja està força bé.