Tuc de Saburó

Bé, ja s'han acabat les vacances i hem de tornar a la vida normal, a la rutina del dia a dia, i després d'un mes d'una certa "inactivitat" que millor que anar a pujar un pic que encara tenia pendent i que en més d'un cop l'havia tingut molt a prop, es el Tuc de Saburó, que s'hi accedeix per una d'aquestes crestes fàcils però no caiguis, un cim força curiós i que poca gent deu arribar fins a dalt de tot, ja que el cim és un bloc molt gran i no es fàcil de pujar-hi un IV d'escalada més o menys, i la fita de cim està col·locada als peus del bloc i no pas a sobre. La idea en un principi era només d'arribar al coll de Saburó, però un cop allí decidim de pujar al cim per poder fer els 1000 metres de desnivell, ja que havíem sortit de Sallente.

Canadà

Per fi han arribat les vacances, i aquest any han estat prou profitoses ja que hem estat 29 dies passejant pel CANADÀ tant amb les bicis com caminant. Primer vam estar visitant els pobles de Revelstoke i Golden ideals per la gent a qui agrada baixar i fer salts impossibles amb la bici, després vam anar cap a Banff, Lake Louise i Jasper, un cop aquí vam recorrer un trekking que en diuen SKY LINE, força impressionant durant dos dies, la gent ho acostuma a fer en tres o quatre, i per acabar, a fer de turistes a la Illa de Vancouver, per anar de museus i veure orques en estat natural. Un viatge espectacular que no explicaré més, per que acabaria amb el blog. Quatre fotos hi ha disfrutar.

Tuc d'Amitges i Saboredo

El 5 de juliol li va tocar el torn al tuc de Saboredo i al seu veí Tuc d'Amitges, això si vam sortir des de l'estany de Sant Maurici amb la intenció de pujar fins al refugi d'Amitges però ja que feia un bon dia vam decidir d'anar pujant per veure fins on arribàvem, i quan ja no podiam pujar més doncs vam decidir baixar. La pujada al pic d'Amitges presentava una tram amb una mica de cresta fàcilment esquivable però interessant perqui es vulgui complicar una mica la jornada.