miércoles, 21 de mayo de 2008

Senders de la Ribagorça



Un cap de setmana que estaba bastant aborrit em va trucar el bon amic Rafel i vam quedar per fer alguna rutilla amb btt pel costat de Pont de Suert, com que ell no s'ho coneix gaire, doncs podiam fer el que volguéssim vam començar desde Pont pel camí de l'Aigua fins a Llesp, que per si sol ja es força entretingut, d'aquí pit amunt cap al coll de Serreres i baixada espectacular per la trialiera que ens porta de nou cap al poble de Llesp, tornem agafar el cami de l'aigua fins al pont de Saraïs i pujada asfaltada fins a Igüerri i trialiera de baixada entre arbres acabada de netejar per un servidor fins a Pont de Suert, dia fantàstic de 1200m i 38km. I amb ganes d'en Rafel de tornar a pujar per a fer el Camí de l'Aigua senser tant de pujada com de baixada que per si sol ja val un viatge fins a Pont de Suert (Terra per descobrir).

Ruta per Erinyà





Doncs ja arribat el dia de la mona i com que no sabiam que fer ni amb que quedar doncs em decidit d'anar a fer una ruta amb la bicicleta tot anant cap a casa. La ruta que hem decidit fer l'hem començat en una àrea de servei entre la Pobla de Segur i el túnel del congost d'Erinya, continuant per carretera fins a Senterada i d'aquí enllaçant per pista asfaltada fins al petit poble de Cèrvoles amb bastant de fred tot i la pujada que fa, a partir d'aquí la pista ja comneçava a estar bastant enfangada i pedregosa, potser perque es principi de temporada i no ha passat molta gent, bé la qüestió es que això no para de pujar, i amb tant de fang es fa difícil pedalar, arribem a un dolmen que ara no recordo com es diu, i desprès de pujar una mica més, ens abrigem tant com podem i comencem a baixar amb la sorpresa de que ens trobem molta neu, que li dona un ambient diferent a la sortida, després de baixar molt, i molt arribem a la Ermita de Sant Isidre on ens aturem una estona per mirar el paisatge i escalfar una mica les mans i els dits que estan megagelats desprès de tanta baixada amb tant fred. Des de la Ermita, ja es un passeig fins a Erinyà i tornada a l'area de descans on tenim la Troncofurgo i cap a casa cansats i contents desprès de 34km i 1025 metres.

Parets d'Àger Via Teletak

Es tracta d'una altra via d'aquesta magnífica paret per difrutar-la a l'hivern en general tot i no ser una via molt repetida val la pena, les dificultats no són molt mantingudes i la roca en qüasi tot l'itinerari es excel·lent, es deixa escalar força bé i les vistes com sempre són espectaculars, tant, que fins i tot les cabres no es cansen de mirar el paisatge.

Esquí de muntanya pel Parc Nacional

Ruta amb esquís de muntanya

La ruta la vam començar al pont de la vall de Sant Martí, passat el Pla de l'Ermita, ja amb els esquís als peus i tot pujant fins al Tossal Raspes Roies de Rus (2783), d'aquí començar una llarg descens per bona neu fins als estanys Francis per tornar-nos a col·locar les pells per pujar cap al coll del Salado a 2456 per iniciar un curt però força inclinat descens cap a l'Estany Salado el qual el travessem amb les pells ficades per iniciar una llarga pujada fins al Pic Neriolo de 2856 d'aquí biaxem cap al coll Neriolo i desprès cap als estanys de Cubeso per tornar a remuntar cap al coll dels Gavatxos en una pujada força agradable i despés d'haver dinat. Tornem a baixar fins a l'Estany de les Granotes per remuntar fins al portarró d'Espot amb els esquís a l'esquena i d'aquí una petita baixada per enllaçar amb el camí que boreja l'Estany de Sant Maurici fins al mirador i remuntar fins al Refugi d'Amitges, on hi arribem ja fosc després de 10 hores i 2700 metres positius i amb una fam brutal... deborem tot el menjar que ens van traient els guardes i després d'una petita xerrada amb els guardes anem a dormir ben petats.

El dia següent s'aixeca com va acabar l'anterior, amb una fam brutal esmorçem tot el que podem, i som'hi els esquís als peus i cap al port de ratera on ens tenim que trobar amb una quants companys més, el dia es gris i està tot tapat a diferència d'ahir que durant tot el dia va fer un sol espatarrant (neu més que primavera a la tarda). Un cop arribem al coll els companys encara no hi son, així que decidim baixar-los a buscar cap a l'estany de Sant Maurici, a mig camí ja ens els trobem i tornem a pujar cap al coll del ratera i on uns quants decidim fer el cim del Ratera 2863, despés comença un llarg descens i una gran remada en direcció cap al refugi de Colomers amb neu primavera, avans d'arriba-r'hi ja enfilem cap al port de Caldes amb una boira que no ens deixa veure més de 50 metres baixant d'aquest coll sort en tenim de la bona orientació d'un company, que ens guia directes al coll de Güellacrestada amb visibilitat nula, i d'aquí una baixada força entretinguda i plovent fins al regufi Restanca, on també arribem tots amb molta fam després de 9 hores i uns 1550 metres.
El tercer dia comencem la travessa 4 dels 9 del dia anterior per diferents motius, el dia s'ha aixecat fabulós i la neu sembla que estarà perfecta. Pujem en direcció cap al Montarto on arribem ja només 3 amb un dia perfecte i amb una neu fantàstica per disfrutar esquiant, aixó doncs avall que fa baixada fins al refugi del Negre (Ventosa i Calvell), breu parada i xerrada amb el guarda i cap amunt direcció al coll del Contrix amb bona neu per les pells, i una altra vegada cap avall amb una neu boníssima (quin disfrute!!!) al arribar abaix ens separem amb els companys, després de unes 5 hores i 1550 metres més, ells van cap a pujar el portarró i baixar cap a Sant Maurici i jo cap a la Vall de Boí per veure si algú em ve a buscar.

En total tres dies fantàstics d'esquí de muntanya en un lloc incomparable.