domingo, 7 de diciembre de 2008

Bessiberris











Són les 08:30 del 20 d'agost i comencem a caminar amb el Sergi cap als Bessiberris per passar el matí, sortim des de Toirigo i ens dirigim cap al Bessiberri sud el dia està una mica tapat però el ritme es alegret i amb 2 hores i poc ens plantem al cim, com que encara es d'hora decidim anar al cim del davant, el Pic d'Abellers 2982m. i com que encara continua essent d'hora baixem del coll en direcció al refugi dels Bessiberris però abans d'arribari enfilem cap al Bessiberri Nord i ja enmig de l'aresta una mica perillosa ja que no portem gens de material (ni el casc) anem a buscar el cim per baixar cap al cotxe perque el camí més ràpid passa pel cim. Un cop arribem a dalt ens trobem una cordada de tres persones molt equipades que comencen a baixar però s'equivoquen amb el camí, el Sergi i jo trobem ràpidament el camí correcte i amb un plis estem a peu de paret, ens girem e veiem l'altra cordada bastant perduda enmig de la paret fent un ràpel. Nosaltres baixem per riumalo, travessem l'estany de Cavallers i arribem al cotxe a Toirigo desprès de 6:20h i de 2200 metres, just a l'hora per anar a dinar. Un bon dia i una bona excursió.

miércoles, 12 de noviembre de 2008

Tumeneia











Dia 18 d'agost, fa un dia espatarrant així que emb el David i el Toni decidim d'anar a caminar una estoneta i ens enfilem direcció cap al refugi de Restanca, un cap al refu continuem cap al coll de Güellacrestada per anar cap a pujar el Montarto, però un cop arribats al coll i com que tots ja em fet més d'un cop del Montarto, ens animem a fer un tros de l'aresta del Tuc de Monges (2699m) per anar a buscar un altre coll i baixar un altre cop cap a Restanca. L'aresta, com moltes arestes, presenta les dificultats que tú li vulguis donar, les superes o les esquives, nosaltres com que avui no portem gens de material, les esquivem i anem caminant xino xano fins arribar al cim i disfrutant de les vistes tan privilegades que tenim avui. A l'hora de baixar, els primers 100 metres de desnivell des del coll situat a la cota 2603, son una mica drets, però desprès es suavitza bastant tot i que la gran part del camí es per un caos de blocs, que per sort estan acabats de fitar, i ens porten de cap al camí que uneix Restanca amb el Llac de Mar i d'aquí per terreny molt marcat arribem un altre cop al refugi. El guarda ens diu que la baixada que em fet nosaltres, està tan fitada perque la volen proposar com alternativa a la carros de foc per no tornar a repetir el tramb de Güellacrestada fins a Restanca i tornar a pujar. En fi un altre dia per a difrutar del Pirineu.

El Vol dels Voltors




No recordo el dia d'agost que vaig anar a escalar amb en Xavi la via El vol dels Voltors, a Collegats, tot mirant la ressenya semblava una via força interessant (quan pugui ja la posaré), però el cas es que tot i que els graus estàn bé, no es pot dir el mateix de la roca, ja que presenta més d'un llarg de roca no gaire bona i un llarg especialment de roca molt dolenta, que per sort el va fer el Xavi.

domingo, 21 de septiembre de 2008

Tuc de Saburó


Bé, ja s'han acabat les vacances i hem de tornar a la vida normal, a la rutina del dia a dia, i després d'un mes d'una certa "inactivitat" que millor que anar a pujar un pic que encara tenia pendent i que en més d'un cop l'havia tingut molt a prop, es el Tuc de Saburó, que s'hi accedeix per una d'aquestes crestes fàcils però no caiguis, un cim força curiós i que poca gent deu arribar fins a dalt de tot, ja que el cim és un bloc molt gran i no es fàcil de pujar-hi un IV d'escalada més o menys, i la fita de cim està col·locada als peus del bloc i no pas a sobre. La idea en un principi era només d'arribar al coll de Saburó, però un cop allí decidim de pujar al cim per poder fer els 1000 metres de desnivell, ja que havíem sortit de Sallente.

Canadà





Per fi han arribat les vacances, i aquest any han estat prou profitoses ja que hem estat 29 dies passejant pel CANADÀ tant amb les bicis com caminant. Primer vam estar visitant els pobles de Revelstoke i Golden ideals per la gent a qui agrada baixar i fer salts impossibles amb la bici, després vam anar cap a Banff, Lake Louise i Jasper, un cop aquí vam recorrer un trekking que en diuen SKY LINE, força impressionant durant dos dies, la gent ho acostuma a fer en tres o quatre, i per acabar, a fer de turistes a la Illa de Vancouver, per anar de museus i veure orques en estat natural. Un viatge espectacular que no explicaré més, per que acabaria amb el blog. Quatre fotos hi ha disfrutar.

Tuc d'Amitges i Saboredo


El 5 de juliol li va tocar el torn al tuc de Saboredo i al seu veí Tuc d'Amitges, això si vam sortir des de l'estany de Sant Maurici amb la intenció de pujar fins al refugi d'Amitges però ja que feia un bon dia vam decidir d'anar pujant per veure fins on arribàvem, i quan ja no podiam pujar més doncs vam decidir baixar. La pujada al pic d'Amitges presentava una tram amb una mica de cresta fàcilment esquivable però interessant perqui es vulgui complicar una mica la jornada.

martes, 16 de septiembre de 2008

Contraix


El passat 22 de juny vaig pujar al pic del Contraix, un cim més conegut pel seu coll que no pas pel cim, tot i que la ruta per on hi vaig pujar no passa pel seu coll si no per la vessant contrària, sortint de l'estany de Llebreta (Parc Nacional d'Aigüestortes) i remuntant per un sender primer força dret, al costat del barranc de Serrader fins a l'estany del mateix nom i després continuar ja més suau i per un camí gens marcat en direcció al coll que separa el pic de Serradé i el pic Contraix i des d'aquí per una aresta plena de blocs però fàcil directe al cim de 2957m. amb un dia fantàstic i un sol espatarrant, la part curiosa es que tot i ser totalment cara sur i 22 de juny, la neu hi era present des dels 2500-2600 metres i t'enfonsaves quasi bé fins al genoll, però a part d'això tot perfecte i unes vistes immillorables. Un altre cim que val molt la pena es el l'Aüt a la vall de Boí té un accés força ràpid i gaudeix de les millors vistes de tota la vall ja que veus des de la punta de l'estany de Cavallers fins més avall de Pont de Suert. Aquest el vaig pujar el dia 24, i surten uns 1000 metres més o menys.

miércoles, 21 de mayo de 2008

Senders de la Ribagorça



Un cap de setmana que estaba bastant aborrit em va trucar el bon amic Rafel i vam quedar per fer alguna rutilla amb btt pel costat de Pont de Suert, com que ell no s'ho coneix gaire, doncs podiam fer el que volguéssim vam començar desde Pont pel camí de l'Aigua fins a Llesp, que per si sol ja es força entretingut, d'aquí pit amunt cap al coll de Serreres i baixada espectacular per la trialiera que ens porta de nou cap al poble de Llesp, tornem agafar el cami de l'aigua fins al pont de Saraïs i pujada asfaltada fins a Igüerri i trialiera de baixada entre arbres acabada de netejar per un servidor fins a Pont de Suert, dia fantàstic de 1200m i 38km. I amb ganes d'en Rafel de tornar a pujar per a fer el Camí de l'Aigua senser tant de pujada com de baixada que per si sol ja val un viatge fins a Pont de Suert (Terra per descobrir).

Ruta per Erinyà





Doncs ja arribat el dia de la mona i com que no sabiam que fer ni amb que quedar doncs em decidit d'anar a fer una ruta amb la bicicleta tot anant cap a casa. La ruta que hem decidit fer l'hem començat en una àrea de servei entre la Pobla de Segur i el túnel del congost d'Erinya, continuant per carretera fins a Senterada i d'aquí enllaçant per pista asfaltada fins al petit poble de Cèrvoles amb bastant de fred tot i la pujada que fa, a partir d'aquí la pista ja comneçava a estar bastant enfangada i pedregosa, potser perque es principi de temporada i no ha passat molta gent, bé la qüestió es que això no para de pujar, i amb tant de fang es fa difícil pedalar, arribem a un dolmen que ara no recordo com es diu, i desprès de pujar una mica més, ens abrigem tant com podem i comencem a baixar amb la sorpresa de que ens trobem molta neu, que li dona un ambient diferent a la sortida, després de baixar molt, i molt arribem a la Ermita de Sant Isidre on ens aturem una estona per mirar el paisatge i escalfar una mica les mans i els dits que estan megagelats desprès de tanta baixada amb tant fred. Des de la Ermita, ja es un passeig fins a Erinyà i tornada a l'area de descans on tenim la Troncofurgo i cap a casa cansats i contents desprès de 34km i 1025 metres.

Parets d'Àger Via Teletak

Es tracta d'una altra via d'aquesta magnífica paret per difrutar-la a l'hivern en general tot i no ser una via molt repetida val la pena, les dificultats no són molt mantingudes i la roca en qüasi tot l'itinerari es excel·lent, es deixa escalar força bé i les vistes com sempre són espectaculars, tant, que fins i tot les cabres no es cansen de mirar el paisatge.

Esquí de muntanya pel Parc Nacional

Ruta amb esquís de muntanya

La ruta la vam començar al pont de la vall de Sant Martí, passat el Pla de l'Ermita, ja amb els esquís als peus i tot pujant fins al Tossal Raspes Roies de Rus (2783), d'aquí començar una llarg descens per bona neu fins als estanys Francis per tornar-nos a col·locar les pells per pujar cap al coll del Salado a 2456 per iniciar un curt però força inclinat descens cap a l'Estany Salado el qual el travessem amb les pells ficades per iniciar una llarga pujada fins al Pic Neriolo de 2856 d'aquí biaxem cap al coll Neriolo i desprès cap als estanys de Cubeso per tornar a remuntar cap al coll dels Gavatxos en una pujada força agradable i despés d'haver dinat. Tornem a baixar fins a l'Estany de les Granotes per remuntar fins al portarró d'Espot amb els esquís a l'esquena i d'aquí una petita baixada per enllaçar amb el camí que boreja l'Estany de Sant Maurici fins al mirador i remuntar fins al Refugi d'Amitges, on hi arribem ja fosc després de 10 hores i 2700 metres positius i amb una fam brutal... deborem tot el menjar que ens van traient els guardes i després d'una petita xerrada amb els guardes anem a dormir ben petats.

El dia següent s'aixeca com va acabar l'anterior, amb una fam brutal esmorçem tot el que podem, i som'hi els esquís als peus i cap al port de ratera on ens tenim que trobar amb una quants companys més, el dia es gris i està tot tapat a diferència d'ahir que durant tot el dia va fer un sol espatarrant (neu més que primavera a la tarda). Un cop arribem al coll els companys encara no hi son, així que decidim baixar-los a buscar cap a l'estany de Sant Maurici, a mig camí ja ens els trobem i tornem a pujar cap al coll del ratera i on uns quants decidim fer el cim del Ratera 2863, despés comença un llarg descens i una gran remada en direcció cap al refugi de Colomers amb neu primavera, avans d'arriba-r'hi ja enfilem cap al port de Caldes amb una boira que no ens deixa veure més de 50 metres baixant d'aquest coll sort en tenim de la bona orientació d'un company, que ens guia directes al coll de Güellacrestada amb visibilitat nula, i d'aquí una baixada força entretinguda i plovent fins al regufi Restanca, on també arribem tots amb molta fam després de 9 hores i uns 1550 metres.
El tercer dia comencem la travessa 4 dels 9 del dia anterior per diferents motius, el dia s'ha aixecat fabulós i la neu sembla que estarà perfecta. Pujem en direcció cap al Montarto on arribem ja només 3 amb un dia perfecte i amb una neu fantàstica per disfrutar esquiant, aixó doncs avall que fa baixada fins al refugi del Negre (Ventosa i Calvell), breu parada i xerrada amb el guarda i cap amunt direcció al coll del Contrix amb bona neu per les pells, i una altra vegada cap avall amb una neu boníssima (quin disfrute!!!) al arribar abaix ens separem amb els companys, després de unes 5 hores i 1550 metres més, ells van cap a pujar el portarró i baixar cap a Sant Maurici i jo cap a la Vall de Boí per veure si algú em ve a buscar.

En total tres dies fantàstics d'esquí de muntanya en un lloc incomparable.