29 d'agost. Durant la setmana hi he estat pensant i finalment m'he demanat el divendres de festa i m'he animat a fer la Carros de foc Non Stop. Tot i que no he fet una entrenament específic pel tema tinc ganes de fer-ho. He sortit a les 7 del matí puntualment juntament amb alguns companys més, amb menys d'una hora ja estic al Ventosa i penso que vaig massa ràpid i que no aguantaré si continuo amb aquest ritme, faig la pujada al Contraix i el descens sense cap problema, continuo cap al Colomina on ja avanço alguns que havien sortit del Ventosa, i ens creuem alguns amics que han sortit del Colomina i ho fan en sentit contrari. Segueixo fins al Blanc on ja estic notant les cames, pujo en direcció cap a la Valleta Seca, la baixada, trencadora. Enllaço la pujada cap a Amitges per la pista amb un sol que hem deixa KO, ja em torno a trobar per segona vegada a un dels companys que havia sortit del Colomina, uns animem mútuament però sense parar. Al refugi d'amitges els hi demano als guardes que si es poden ficar amb contacte amb el guarda del refu de Saboredo per que hem tingui preparat un entrepà. Surto d'amitges i en el llac que hi ha tot sortint, no se si es la deshidratació o que, però veig a dos ties en top less banyant-se a l'aigua, continuo... Arribo a Saboredo totalment destruït on en Julian ja hem té preparat l'entrepà, menjo, em prenc un acuàrius i el Julian m'anima a seguir. Tot fet caldor arribo a Colomers i quan surto del refugi ja en tinc a dos que m'estant a punt d'agafar. Pujo al coll de Caldes tot mirant als companys del darrera, una s'està quedant però l'altre continua al mateix ritme que jo, baixo i començo la última pujada d'uns 150 metres, al límit, ja caminant amb el cor i no amb les cames, em dirigeixo cap al coll de Guellacrestada on per sorpresa meva i algria m'està esperant la Laura on em tira alguna foto i m'anima com ningú, començo la última baixada a saco, com si no hagués fet res, això si a cada passa crido de dolor que hem fan les cames, pateixo pels genolls, però miro el rellotge i veig que faré un temps no gens dolent. Finalment arribo a Restanca i paro el cronòmetre en 12:52 hores. Content de l'esforç, em trobo altres amics que estan esperant en sortir l'endemà. Amb la Laura baixem cap al cotxe i ja de nit arribem a Vielha on anem a sopar al límit. Arribem a casa a Pont de Suert i l'endemà a treballar. I l'any vinent a rebaixar temps si els genolls aguanten.
