Via de la Rosana

Aquesta si que es bona, després de deixar-me enganyar per l'Oscar el divendres 14 d'agost (si no recordo malament) pugem cap el poble d'Aneto per arribar a la presa de Llauset, d'aquí enfilem el camí cap al Vallibierna i molta abans d'arribar el coll ens dirigim cap al peu de paret de la cara sud d'aquest cim. L'Oscar ja feia molts dies que hi tenia la vista ficada en una linia fisurada que et porta qüasi bé a dalt de tot, però faltaba veure si era escalable o no. Va començar amb els honors del primer llarg, amb el motxillón a l'esquena i més material que si anessim a patagònia, i fàcil, fàcil, no ho va tenir. Despès vaig pujar jo, i vaig fer el segon llarg de tràmit, i d'aquí, una bona reunió i cap avall que ja ens estàvam mullant. Despés del cap de setmana de festa major al poble (Castelló de Farfanya) el dilluns quedem bastant aviat i a les 9 ja estem a paret i a mitja tarda sortim per dalt. El resultat es una bona via a 3000 metres i amb una curta aproximació (1:45) i de dificultat 6a aprox. i que ha quedat equipada per que nomès es tingui de portar els friends, aquí us deixo la ressenya i l'enllanç per a més informació.http://oscarclimb.blogspot.com/

La Tànger de Collegats

13 de setembre. Avui tornem a escalar!!! En aquest cop li toca a la via Tànger de Collegats, una altra que també he fet uns quants cops i també amb cordada de tres. Aquesta via no necessita presentació ja que és una ultra clàssica, també bona roca, però una mica més senzilla del que indica la resenya. I com totes les vies que escalo últimament, recomanable.

Rap del niño+Sport català

9 de setembre, desprès duns dies de descans de les cames tornem a la roca. Ja no queda gaire per pujar a cavallers o sigui que intentarem aprofitar. Començem per la via El Rap del Niño a la paret del Enanito Duro, via molt disfrutona, equipada i sobre roca més que exel·lent, tot i que ja l'he feta uns quants cops la torno a fer i segur que l'any vinent la tornaré a fer. Som una cordada de tres, i entre foto i foto arribem al cim, una mica d'aigua, alguna galeta i un membre de la cordada ens abandona, mentre que la bèstia de Cardet i jo en dirigim a la quarta agulla de Comalestorres, i amb un fred que pela (ja fa estona que portem tota la roba, inclòs el gore), ens enfilem a escalar l'última via d'aquesta agulla, Sport Català, de quatre llargs, els dos primers recomanables i els altres dos d'anar fent. Arribem a dalt i amb una ràpel i una mica de destrepe tornem a ser a peu de via glaçats, glaçats, i cap al cotxe, bon dia, bona roca, i bona companyia.

Primera i segona agulla de Comalestorres

Tot i que fa molt temps que no actualitzo, intentaré ficar-ho al dia. Començaré amb alguna de les activitats que he anat fent des de el mes d'agost, una mica de tot.

21 d'agost. Per anar fent boca, truco a la bestiota de Cardet i ens en anem a escalar a la primera agulla de Comalestorres amb les vies Sherezade 155m. V+ i Instinto básico 145m. 6a tant una com l'altra son força assequibles, bastant equipades, i disfrutones en una gran ambient granític. Desprès de dinar una mica i ja que el temps acompanya ens enfilem a fer la Ojo, perros sueltos 145m. 6c de la segona agulla, que com les altres disfrutona i roca excel·lent, aquesta ja a costat una mica més però com les altres també a sortit a vista, el 6c es de pura adherència.

El Vol dels Voltors

No recordo el dia d'agost que vaig anar a escalar amb en Xavi la via El vol dels Voltors, a Collegats, tot mirant la ressenya semblava una via força interessant (quan pugui ja la posaré), però el cas es que tot i que els graus estàn bé, no es pot dir el mateix de la roca, ja que presenta més d'un llarg de roca no gaire bona i un llarg especialment de roca molt dolenta, que per sort el va fer el Xavi.

Parets d'Àger Via Teletak

Es tracta d'una altra via d'aquesta magnífica paret per difrutar-la a l'hivern en general tot i no ser una via molt repetida val la pena, les dificultats no són molt mantingudes i la roca en qüasi tot l'itinerari es excel·lent, es deixa escalar força bé i les vistes com sempre són espectaculars, tant, que fins i tot les cabres no es cansen de mirar el paisatge.