ANTIPARQUES (PARET DÓNDE PETA EL RIU MALO, CAVALLERS)

Una altra via que també ja feia uns anys que l'havia feta i l'he tornat a repetir, roca molt bona en general com a tot Cavallers, però els tres primers llargs bastant incòmodes degut a que vas alternant roca i vegetació el tercer llarg ja pinta més seriós, comences per bones preses i bones aderències fins que arribats un punt s'acaben les dos, i resolem el pas fent un flanqueig una mica per sota i cap a la dreta fins arribar a la següent xapa, desprès un petit sostre que es supera com molts altres passos "BLOQUEJA I PUJA PEUS!!!" seguim en aderència fins a la reunió. El següent llarg es d'anar fent durant 40 metres de pura aderència fins a la reunió. El penúltim senzill, ràpid i que es disfruta, i l'últim totalment per equipar i que també es disfruta lo seu. En general recomanable si no fos pels tres primers llargs.
Una opció força recomanble es començar per la via veïna de Agugetas de color rosa i quan la rapelem tornem a pujar per la antiparques.

CLASICA I CONFORTABLE (PARET DEL ENANITO DURO, CAVALLERS, LA VALL DE BOÍ)

Ja feia tres o quatre anys que no feia aquesta via, i com que el colega tenia ganes de fer alguna via ficant els friends, ens vam decantar per aquesta.
La via, com moltes d'aquesta zona es mooooolt bona, equipament el just i necessari per als llocs on no es pot ficar res, la resta tot fisures de diferents tamanys en les quals els friends entren a caldo. De fet en tota la via a part de les reunions crec que nomès hi ha alguna xapa al segon llarg, alguna al tercer i potser alguan altra en algún altre llarg, en total unes 6 xapes.

La via comença en un primer llarg que s'hi t'agafa una mica fred et farà tibar de valent i en el qual no trobarem cap xapa ficada, el segon es un pateo per un prat, el tercer i el quart que són de V+ obligat i d'adherència però que es deixen fer molt bé, després tornem a encadenar un altre prat, aquest una mica més llarg i que ens deixa a la segona part de la paret (la més espectacular) el llarg que ens trobem aquí es de 6a totalment per equipar (entren tots els friends del món mundial!!!!)
i després el llarg més dur de la via, un de 6b també qüasi bé tot per equipar, dic qüasi bé tot perque just al tram més difícil del llarg i quan la fisura comença a ser cega i ja vas petat de braços, trobés un fisurer encastat (ja fa molts anys que hi és.....) que és la salvació, un cop superat aquest pas ja via fins al final ja es un passeig.

MOOOOOLT RECOMANABLE!!!!

Caminada per la Vall de Boí

Ja feia dies que em voltava pel cap fer aquesta volta, a ahir estaba una mica aborrit per casa i la vaig anar a fer, el recorregut molt guapo, sobretot per les vistes a 2500m. Surto de Barruera per corriol fins a Boí ( hi ha inversió tèrmica i fa força fred) de Boí continuo per corriol fins a Taüll i d'aquí fins al Pla de l'Ermita pel circuit de Skyspeed dels Skygames, que aquesta vegada s'hem fa més llarg. A partir d'aquí enllaço amb una carena que puja durant milt metres de desnivell i em situa a la cota 2500 amb un fort vent, foto de rigor i a baixar que segurament faré tard per anar a buscar a la Neus a la guarderia. La primera part de la baixada es mig trampeja entre rocs i arbres, més avall no trobo cap camí i ara entre punxes i ara entre boixos dono a la poblacíó de Taüll i torno a desfer el camí fins a Barruera en total uns 1500 metres de desnivell, uns 20km i 3:30 hores d'excursió.

Altres

CORREDOR ANGOSTURA

Lleging la pàgina de Infohielo un francés ha escalat el corredor nord del Pic Feixant i diu que no està malament, doncs així que afafem les eines i amunt que fa pujada. Sortim del cotxe a les 10 del matí (es que abans fa molt fred) i enfilem per la Vall de Mulleres, la intenció es fer la Inserso o Amor a primera vista, o lo que sigui... quan ho veiem tant lluny ens decantem pel corredor Angostura, un corredor que a simple vista potser no sembla tant atractiu com els seus gemans de Inserso, de l'Esquerra, woostock... però si no s'hi puja no es pot opinar. Fem l'aproximció en 02:15 minuts xino xano... comecem a pujar pel corredor, primer uns 100 metres senzills amb tres resalts de gel fàcils que amb plena temporada suposo que deuen estar coberts de neu, desprès d'això arribem al tram de corredor que li dona nom: uns metres súper estrets i molt angostos que si obres els braços toques a banda i banda del corredor. Comencem a escalar aquest llarg uns 15 metres totalment en mixte i de roca una mica trencada on trobem un pitó màgic, seguim i desprèsd'una xemeneia i d'un altre ressalt de gel, muntem reunió en dos pitons a l'esquerra. A partir d'aquí ja nomès ens queden uns 150 o 200 metres per sortir del corredor i 5 minuts per arribar al cim de la Fontana de Senet d'uns 2600 i pico metres. En total unes 3 hores de corredor i unes 2 més pel descens, a les 17 hores ja estàvem al cotxe, la veritat es que ens ha sorprès cap a bé, aproximació curta i un corredor que ens a fet passar una bona estona i que ens ha permès estrenar la temporada d'hivern. Del tot recomanable.

IRON BIKE

Doncs sí, aquest any 2010 li ha tocat el torn a l'Iron Bike, es una ruta sense paraules, tant dura com espectacular, uns 650 km i més de 26000 metres de desnivell positiu en 7 etapes. Recomanable per aquí li vagin aquest tipus de rutes, el simple fet d'acabar-la ja és un premi. Pujades interminables i descensos vertiginosos. Deien que es tenia que caminar molt amb la bici a l'esquena però tampoc n'hi ha per tant, deixo alguna foto. Desprès al més d'octubre li va tocar el torn a la Transmontsec amb un temps d'unes 6:30h. i abans ja havia fet la Turbon Tour Non Stop també molt recomanable on tot just a la sortida ja vaig trencar la cadena de la nova BTT que estrenava (quadro MASSI AIRE) i tota que vaig sortir l'últim però això sí, al final vaig quedar el 10 o el 11, això si, patint a saco...

El Pont de Suert - Castelló de Farfanya en BTT

Tot i que ja fa dies que ho vaig fer ho fico ara per si li interessa a algú, es una ruta bastant llarga i la intenció es la de tocar el mínim asfalt possible. Encara que aquesta ruta s'hagués pogut fer més btt, però això ho deixo per aquest 2011. El probema més gran es la sortida de Pont de Suert cap al sud ja que hi ha pocs camins i tots pugen bastant. El camí triat en aquesta ocasió surt en direcció cap a Buira (Aragó) i per uns camins s'arriba a Areny, d'aquí per terreny pla fins al Congost de Montrebei i per camí asfaltat es puja al Montsec d'Ares, es baixa cap a Agulló, el pla de les Bruixes, Tartareu, i finalment a la Capital del Món: Castelló de Farfanya.

Marató del Vallibierna

LOS 10000 DEL SOPLAO

La increïble bèstia de la btt de les terres de ponent, el Mariano, va ser el culpable de que anés a la marxa aquesta de los 10000 del Soplao, si mireu el seu blog veureu que en parla molt bé i si le pregunteu també entendreu que qualsevol que parli amb ell d'aquesta marxa li vindran unes ganes bojes d'anar-la a fer, i si us dic la veritat té tota la raó del món per molt que t'ho expliquin es una de les marxes que s'han de viure. L'ambient que hi ha en tot el recorregut és increible et sents com si estiguessis pujant un port al Tour tothom t'anima des del primer corredor fins a l'últim des de les vuit del matí, fins passades les dotze de la nit, realment si us agrada la btt es una d'aquelles marxes que s'han fer alguna vegada. Pel que fa la dades, són uns 165km tots molt rodadors, i uns 4000 i pico de desnivell positiu, i uns paisatges bestials. Us recomano molt que si no podeu anar a fer els 10000 del Soplao i aneu a passar uns dies de vacances i us emporteu la btt i la bici de carretera, ja que si amb la btt disfrutes, amb la de carretera ho faràs tant o més. I per qualsevol informció fiqueu-se amb contacte amb el Mariano que us informarà de tot. Per si no us ho he dit això es Cantabria, i no podeu deixar de tastar els Sobaos Pasiegos!!!!

ARA S'ACABA L'ESTIU

Bé, ahir vaig sortir amb la btt i ja em vaig tenir que ficar el paravent per sortir, això vol dir que ja s'acaba l'estiu i comença la tardor, una de les millors èpoques de l'any juntament amb la primavera. Aquest estiu estiu he corregut molt poc per no dir gens i he intentat fer una mica més de btt ja que a finals del juliol estaba inscrit a l'Ironbike, o sigui que vaig fer unes rutes una mica llargues, començant pels fantàstics 10000 del Soplao, alguna per Pont, una altra que tenia moltes ganes de fer: de Pont de Suert fins a Castelló de Farfanya per camins i alguna altra, total que vaig marxar cap a l'Ironbike amb 2546,7 km des de l'inici de l'any poden no semblar molts però per a mí ja està força bé.

Fi de l'hivern...inici de l'estiu.

Bé, l'hivern ja s'ha acabat i tot i que no he fet tant d'esquí de muntanya com l'any passat ni he escalat amb gel tant com els altres anys, m'ho he passat la mar de bé.

Pel que fa a l'esquí de muntanya he anat fent metres i algunes carreres sense cap posició digne de menció. Per contra amb la Laura vam fer l'Aneto amb neu pols i només amb un grup de 6 persones davant nostre!!! També el Corronco de Durro que tot i que el tinc ben aprop encara no l'havia fet mai, el bony negre, ruta per la zona dels Pessons i altres pics. La part final de la temporada la va marcar el poder participar (gràcies al Robert Guilera) a la Patrulla dels Glaciers on tot i no destacar pel temps que vam fer (10:20h) va ser espectacular, tant pel recorregut com per la gent us deixo algunes fotos.

Una mica de tot

Aquesta setmana ha estat bastant compler-ta, el dillums amb el Cristian d'Esterri vam sortir a escalar als sector del cine de collegats per tibar una miqueta... A la tarda a estirar una mica les cames i pujar a Sant Corneli, bona pujada per mirar l'estat de forma del personal. El dimarts pujada molt xula desde Bagergue fins al cap del Blanhiblar amb una baixada boníssima, això si, amb neu primavera, i moltes rises... Dimecres aprofitant les condicions de caballers sortim amb el Friki a escalar la Islandis, que com cada any sempre ens fa suar una mica, tot i que vam passar força fred ja que va començar a nevar i fer vent i tot això. Per cert la Welcome també estaba formada. Dijous tornem a estirar les cames i amb el Manu sortim a fer la Coma del Forn per la zona de Tavascan on durant la baixada NEU POLS!!!! Incrible dia. El divendres li torna a tocar el torna al tema dels braços i anem a escalar una miqueta en gel i alguna cosa més. Dissabte i també amb el Manu fem alguns metres de desnivell per l'estació de Boí-Taüll i ja avui diumenge ens dirigim cap a Espot pel tema de la Primera Cronoespot, que amb un recurregut molt interessant es una de les millos cronos que fins ara he recorregut. Demà toca descans i el cap de setmana que bé cap a l'Altitoy.

Escalada a Castellfollit

No, no, no es Castellfollit de la Roca es el de Poblet on hi una zona d'escalada poc coneguda però que mereix una visita ja que es tracta d'una zona d'escalada de granit vermell d'exelent qüalitat amb dos zones de paret de 3 o 4 llargs, alguna aresta i una altra zona al costat de la carretera de vies d'escalada esportiva, en general es molt tranquil i la via que vam fer comença fent dos llargs totalment equipats amb parabolts de 6a i 6b+ que desenvoquen en una aresta que amb 2 llargs més et condueixen el cim. La baixada es fa caminant.

Cursa de Tivissa

El dia 11 d'octubre es va celebrar la Cursa de Tivissa en homenatge a dos bombers un dels quals era molt amic meu i encara el trobem a faltar i durant molt temps encara l'enyorarem. La cursa es fantàstica es desenvolupa en un terreny força tècnic tant en les pujades com en els plans com en les baixades, especialment l'última. Molt bon i gran ambient en un dia perfecte, a part de la Laura que a ultmissima hora encara va poder córrer també hi havia els companys de Pont de Suert del CAR (Club Atlètic Ribagorça) el Mariano de Balaguer i la curtida i el Marc que ens van venir a animar. Dia rodó i després cap al monestir de Poblet per anar a escalar a Castellfollit.

Tailandia

Després de passar la nit de la lluna de mel a la nostra fabulosa autocaravana, agafem la motxilla i cap a l'aeroport que marxem de viatge de nuvis a Tailàndia!!! Després d'alguns problemes amb els vols arribem a Bangkok, durant un dia i mig fem les visites obligades de temples i mercats el segon dia agafem un vol intern fins a Pukhet on fem dos dies de platja i relax d'aquí agafem un ferry fins PHI PHI una illa súper petita i súper paraidisica amb platjes infinites de sorra blanca palmeres, snorkel en aigua clara i qüasi calenta, i postes de sol inacabables, també pasem per on es va filmar la peli de "La Playa". Al cap de tres dies un altre ferry i cap a la zona de Krabi, on fem escalda esportiva en vies de cantos inhumans, alguna excursió, kayak etc. Per acabar el viatge ens equivoquem i anem a l'aeroport un dia abans del que toca, però en comptes de marxar, tornem cap al poble i aprofitem l'últim dia per visitar més temples i les millors aigües termals que hem visitat mai (de fet es un riu d'aigua molt calenta).
Després del viatge tornem a la vida normal però casats. Ara tocarà començar a entrenar una mica ja que des del mes de maig ho tinc molt deixat.

Unes altres "VACANCES"

Bé espero que aquest títol sigui un reflex del que m'espera durant molts i molts anys, ja que les vacances son uns dies on t'ho intentes passar d'allò més bé. Doncs el tema es que el 12 de setembre em vaig casar, si si em vaig casar i celebrant una boda a lo grande amb molts amics, amb la Laura es clar, i si tot els dies que vindran d'ara en endavant són com els passats llavors segur que m'esperen grans dies de felicitat. Potse es una mica carca però si teniu l'oportunitat de passar tota la vida amb la persona que mes estimes, perque no fer-ho, val la pena us ho asseguro...

Bici de carretera pels alps italians i més...

Un any vam estar amb la bici de carretera per la zona del port de Galibier i aquest any voliam canviar de zona i com que no conec altres zones em vaig deixar assessorar per un company de feina i la veritat es que la va clavar. Primer ens vam dirigir cap a Bormio on vam fer el Mortirolo, el Gavia, l'Stelvio i algún altre port, tots ells impressionants i amb camp base a Bormio menys el del mortirolo, també vam aprofitar per pujar el Mont Cevadele de 3700 i pico en un massis molt interessant per l'alpinisme i força desconegut i avans de marxar vam passar per la fàbrica d'skitrab on tenen botiga. D'aquí ens vam dirigir cap a Canazei, un lloc ja més conegut on vam fer una magnifica volta passant per tres ports de muntanya la volta al Sella on es pot gaudir d'unes imatges impressionants en tot el seu recorregut, després vam anar cap a Cortina d'Ampetzo, on ja amb més malt temps no vam poder pujar cap a les Tres Cimas però vam fer una altra volta i una via ferrada molt xula i ja per acabar aquest viatge i de les vacances ens vam dirigir a passar un dia a Venècia i amb dos dies cap a casa.

Nova adquisició

Després de fer la transpirenaica i abans de marxar cap als alps vam passar per Lleida a recollir aquesta nova adquisició, una nova i fantàstica autocaravana amb tots els luxes possibles, un llit com deu mana, una bona dutxa d'aigua calenta separada del lavabo, una bona taula, la cuina, la nevera... i una gran maletero. Ja feia uns anys que anava amb furgo i abans amb cotxe fent vivacs, pero ara ja tinc una edat... bé només espero que la poguem disfrutar tamb com sigui possible. Després de recollir-la la carreguem amb les bicis, algo de material i molt menjar, i cap a Itàlia.

TRANSPIRENAICA 2009

Tot i que ja fa dies que ja ha passat aquest estiu he tingut la oportunitat de fer la transpirenaica amb btt juntament amb la Laura, no teniam molts dies perque després també voliam anar cap als alps a fer una mica de bici de carretera i alguna cosa més.... Al final la ruta la vam fer amb

11 dies, 5 fins a Pont de Suert i 6 més fins al final. La sortida desde LLeida amb

l'eixbus a les 6 del matí fins a Girona i d'aquí amb un rodalies fins a Llença i a les 12 ja estem pedalant, a l'arribar un bon dinar i a llogar un cotxe a l'aeroport d'Irun per deixar-lo a LLeida. La ruta es molt espectacular i realment val la pena totes les etapes són força exigents i es interessant intentar portar poc pes. Nosaltres ens vam saltar la part del coll de Sas fins a Pont de Suert, i la part per arribar a Ansó que a la guia deia que es tenia que portar durant 45 minuts la bici al costat i vam optar per anar per la carretera. Les últimes etapes son molt guapes tant pels paisatges com per les rampes asfaltades!!!!

Via de la Rosana

Aquesta si que es bona, després de deixar-me enganyar per l'Oscar el divendres 14 d'agost (si no recordo malament) pugem cap el poble d'Aneto per arribar a la presa de Llauset, d'aquí enfilem el camí cap al Vallibierna i molta abans d'arribar el coll ens dirigim cap al peu de paret de la cara sud d'aquest cim. L'Oscar ja feia molts dies que hi tenia la vista ficada en una linia fisurada que et porta qüasi bé a dalt de tot, però faltaba veure si era escalable o no. Va començar amb els honors del primer llarg, amb el motxillón a l'esquena i més material que si anessim a patagònia, i fàcil, fàcil, no ho va tenir. Despès vaig pujar jo, i vaig fer el segon llarg de tràmit, i d'aquí, una bona reunió i cap avall que ja ens estàvam mullant. Despés del cap de setmana de festa major al poble (Castelló de Farfanya) el dilluns quedem bastant aviat i a les 9 ja estem a paret i a mitja tarda sortim per dalt. El resultat es una bona via a 3000 metres i amb una curta aproximació (1:45) i de dificultat 6a aprox. i que ha quedat equipada per que nomès es tingui de portar els friends, aquí us deixo la ressenya i l'enllanç per a més informació.http://oscarclimb.blogspot.com/