Bici de carretera pels alps italians i més...

Un any vam estar amb la bici de carretera per la zona del port de Galibier i aquest any voliam canviar de zona i com que no conec altres zones em vaig deixar assessorar per un company de feina i la veritat es que la va clavar. Primer ens vam dirigir cap a Bormio on vam fer el Mortirolo, el Gavia, l'Stelvio i algún altre port, tots ells impressionants i amb camp base a Bormio menys el del mortirolo, també vam aprofitar per pujar el Mont Cevadele de 3700 i pico en un massis molt interessant per l'alpinisme i força desconegut i avans de marxar vam passar per la fàbrica d'skitrab on tenen botiga. D'aquí ens vam dirigir cap a Canazei, un lloc ja més conegut on vam fer una magnifica volta passant per tres ports de muntanya la volta al Sella on es pot gaudir d'unes imatges impressionants en tot el seu recorregut, després vam anar cap a Cortina d'Ampetzo, on ja amb més malt temps no vam poder pujar cap a les Tres Cimas però vam fer una altra volta i una via ferrada molt xula i ja per acabar aquest viatge i de les vacances ens vam dirigir a passar un dia a Venècia i amb dos dies cap a casa.

Nova adquisició

Després de fer la transpirenaica i abans de marxar cap als alps vam passar per Lleida a recollir aquesta nova adquisició, una nova i fantàstica autocaravana amb tots els luxes possibles, un llit com deu mana, una bona dutxa d'aigua calenta separada del lavabo, una bona taula, la cuina, la nevera... i una gran maletero. Ja feia uns anys que anava amb furgo i abans amb cotxe fent vivacs, pero ara ja tinc una edat... bé només espero que la poguem disfrutar tamb com sigui possible. Després de recollir-la la carreguem amb les bicis, algo de material i molt menjar, i cap a Itàlia.

TRANSPIRENAICA 2009

Tot i que ja fa dies que ja ha passat aquest estiu he tingut la oportunitat de fer la transpirenaica amb btt juntament amb la Laura, no teniam molts dies perque després també voliam anar cap als alps a fer una mica de bici de carretera i alguna cosa més.... Al final la ruta la vam fer amb

11 dies, 5 fins a Pont de Suert i 6 més fins al final. La sortida desde LLeida amb

l'eixbus a les 6 del matí fins a Girona i d'aquí amb un rodalies fins a Llença i a les 12 ja estem pedalant, a l'arribar un bon dinar i a llogar un cotxe a l'aeroport d'Irun per deixar-lo a LLeida. La ruta es molt espectacular i realment val la pena totes les etapes són força exigents i es interessant intentar portar poc pes. Nosaltres ens vam saltar la part del coll de Sas fins a Pont de Suert, i la part per arribar a Ansó que a la guia deia que es tenia que portar durant 45 minuts la bici al costat i vam optar per anar per la carretera. Les últimes etapes son molt guapes tant pels paisatges com per les rampes asfaltades!!!!

Via de la Rosana

Aquesta si que es bona, després de deixar-me enganyar per l'Oscar el divendres 14 d'agost (si no recordo malament) pugem cap el poble d'Aneto per arribar a la presa de Llauset, d'aquí enfilem el camí cap al Vallibierna i molta abans d'arribar el coll ens dirigim cap al peu de paret de la cara sud d'aquest cim. L'Oscar ja feia molts dies que hi tenia la vista ficada en una linia fisurada que et porta qüasi bé a dalt de tot, però faltaba veure si era escalable o no. Va començar amb els honors del primer llarg, amb el motxillón a l'esquena i més material que si anessim a patagònia, i fàcil, fàcil, no ho va tenir. Despès vaig pujar jo, i vaig fer el segon llarg de tràmit, i d'aquí, una bona reunió i cap avall que ja ens estàvam mullant. Despés del cap de setmana de festa major al poble (Castelló de Farfanya) el dilluns quedem bastant aviat i a les 9 ja estem a paret i a mitja tarda sortim per dalt. El resultat es una bona via a 3000 metres i amb una curta aproximació (1:45) i de dificultat 6a aprox. i que ha quedat equipada per que nomès es tingui de portar els friends, aquí us deixo la ressenya i l'enllanç per a més informació.http://oscarclimb.blogspot.com/

Bé, un cop passat l'hivern, toca deixar els esquís i agafar la bicicleta i les salomon per anar a córrer, a l'abril vam organitzar la segona Mitja marató de muntanya de El Pont de Suert, al maig la Primera Cronoescalada a les Roies de Cardet (4,4km i 1350 metres positius) tant una com l'altra van ser un èxit en tots els aspectes.

Fotos

Nord clàssica del Vignemale
Cresta als Gourgs Blancs a l'octubre

un corredor senzill

La Islnadis

Cascada de Frente

Sense paraules en els descensos amb neu pols.

Fa molt i molt temps que no actualitzo el tema aquest, i en comptes de fer-ho em limitaré a penjar unes quantes fotos de les activitats que he anat realitzant i a veure si a partir d'aquí ja em puc ficar més al dia. L'hivern ha estat força bo i m'he dedicat a esquiar bastant, uns 80.000 metres de desnivell amb els esquís de muntanya, això si he abandonat bastant les altres activitats com la roca i el gel.

Per la vall de Mussoles

20 de setembre. Tranquilitat absoluta a qüasi bé a tot arreu. Dia esplèndit per a fer qualsevol activitat. I es clar no es pot desaprofitar. Començo a caminar des del Planell de Sant Esperit, al parc nacional per la banda de la ribagorça, i vaig enfilant per la ribera de llacs fins arribar a la pleta d'Erdo, d'aquí, i desprès despantar uns quants isards enfilo cap al coll que divideix el bony del graller del Pic Roi, faig una aturada per mirar les dos vessants de muntanya i beure una mica d'aigua. Per mala sort al treure la cantimplora de la motxilla em cau muntanya avall l'únic avituallament sòlid que porto, un prèssec, quina gana passaré penso mentre veig el meu prèssec rodolant muntanya avall. Començo a baixar cap a la vall de Mussoles, solitària com poques, poc visitada i plena de blocs. Com són les coses recupero el meu avituallament, una "mica" tocat, 200 metres de desnivell per sota del coll, i tot content començo a remuntar de bloc en bloc fins arribar al pic gran del Pessó 2893m. un exel·lent mirador de tot el que es veu... desprès de reposar una mica dono la volta pel sud a buscar la collada del Pessó, l'estany gran del Pessó, el pic Roi, i un descens cap al planell de Sant esperit. Bona ruta, gran dia, i moltíssima gana!!!!

La Tànger de Collegats

13 de setembre. Avui tornem a escalar!!! En aquest cop li toca a la via Tànger de Collegats, una altra que també he fet uns quants cops i també amb cordada de tres. Aquesta via no necessita presentació ja que és una ultra clàssica, també bona roca, però una mica més senzilla del que indica la resenya. I com totes les vies que escalo últimament, recomanable.

Rap del niño+Sport català

9 de setembre, desprès duns dies de descans de les cames tornem a la roca. Ja no queda gaire per pujar a cavallers o sigui que intentarem aprofitar. Començem per la via El Rap del Niño a la paret del Enanito Duro, via molt disfrutona, equipada i sobre roca més que exel·lent, tot i que ja l'he feta uns quants cops la torno a fer i segur que l'any vinent la tornaré a fer. Som una cordada de tres, i entre foto i foto arribem al cim, una mica d'aigua, alguna galeta i un membre de la cordada ens abandona, mentre que la bèstia de Cardet i jo en dirigim a la quarta agulla de Comalestorres, i amb un fred que pela (ja fa estona que portem tota la roba, inclòs el gore), ens enfilem a escalar l'última via d'aquesta agulla, Sport Català, de quatre llargs, els dos primers recomanables i els altres dos d'anar fent. Arribem a dalt i amb una ràpel i una mica de destrepe tornem a ser a peu de via glaçats, glaçats, i cap al cotxe, bon dia, bona roca, i bona companyia.