El Pont de Suert - Castelló de Farfanya en BTT

Tot i que ja fa dies que ho vaig fer ho fico ara per si li interessa a algú, es una ruta bastant llarga i la intenció es la de tocar el mínim asfalt possible. Encara que aquesta ruta s'hagués pogut fer més btt, però això ho deixo per aquest 2011. El probema més gran es la sortida de Pont de Suert cap al sud ja que hi ha pocs camins i tots pugen bastant. El camí triat en aquesta ocasió surt en direcció cap a Buira (Aragó) i per uns camins s'arriba a Areny, d'aquí per terreny pla fins al Congost de Montrebei i per camí asfaltat es puja al Montsec d'Ares, es baixa cap a Agulló, el pla de les Bruixes, Tartareu, i finalment a la Capital del Món: Castelló de Farfanya.

Marató del Vallibierna

LOS 10000 DEL SOPLAO

La increïble bèstia de la btt de les terres de ponent, el Mariano, va ser el culpable de que anés a la marxa aquesta de los 10000 del Soplao, si mireu el seu blog veureu que en parla molt bé i si le pregunteu també entendreu que qualsevol que parli amb ell d'aquesta marxa li vindran unes ganes bojes d'anar-la a fer, i si us dic la veritat té tota la raó del món per molt que t'ho expliquin es una de les marxes que s'han de viure. L'ambient que hi ha en tot el recorregut és increible et sents com si estiguessis pujant un port al Tour tothom t'anima des del primer corredor fins a l'últim des de les vuit del matí, fins passades les dotze de la nit, realment si us agrada la btt es una d'aquelles marxes que s'han fer alguna vegada. Pel que fa la dades, són uns 165km tots molt rodadors, i uns 4000 i pico de desnivell positiu, i uns paisatges bestials. Us recomano molt que si no podeu anar a fer els 10000 del Soplao i aneu a passar uns dies de vacances i us emporteu la btt i la bici de carretera, ja que si amb la btt disfrutes, amb la de carretera ho faràs tant o més. I per qualsevol informció fiqueu-se amb contacte amb el Mariano que us informarà de tot. Per si no us ho he dit això es Cantabria, i no podeu deixar de tastar els Sobaos Pasiegos!!!!

ARA S'ACABA L'ESTIU

Bé, ahir vaig sortir amb la btt i ja em vaig tenir que ficar el paravent per sortir, això vol dir que ja s'acaba l'estiu i comença la tardor, una de les millors èpoques de l'any juntament amb la primavera. Aquest estiu estiu he corregut molt poc per no dir gens i he intentat fer una mica més de btt ja que a finals del juliol estaba inscrit a l'Ironbike, o sigui que vaig fer unes rutes una mica llargues, començant pels fantàstics 10000 del Soplao, alguna per Pont, una altra que tenia moltes ganes de fer: de Pont de Suert fins a Castelló de Farfanya per camins i alguna altra, total que vaig marxar cap a l'Ironbike amb 2546,7 km des de l'inici de l'any poden no semblar molts però per a mí ja està força bé.

Fi de l'hivern...inici de l'estiu.

Bé, l'hivern ja s'ha acabat i tot i que no he fet tant d'esquí de muntanya com l'any passat ni he escalat amb gel tant com els altres anys, m'ho he passat la mar de bé.

Pel que fa a l'esquí de muntanya he anat fent metres i algunes carreres sense cap posició digne de menció. Per contra amb la Laura vam fer l'Aneto amb neu pols i només amb un grup de 6 persones davant nostre!!! També el Corronco de Durro que tot i que el tinc ben aprop encara no l'havia fet mai, el bony negre, ruta per la zona dels Pessons i altres pics. La part final de la temporada la va marcar el poder participar (gràcies al Robert Guilera) a la Patrulla dels Glaciers on tot i no destacar pel temps que vam fer (10:20h) va ser espectacular, tant pel recorregut com per la gent us deixo algunes fotos.

Una mica de tot

Aquesta setmana ha estat bastant compler-ta, el dillums amb el Cristian d'Esterri vam sortir a escalar als sector del cine de collegats per tibar una miqueta... A la tarda a estirar una mica les cames i pujar a Sant Corneli, bona pujada per mirar l'estat de forma del personal. El dimarts pujada molt xula desde Bagergue fins al cap del Blanhiblar amb una baixada boníssima, això si, amb neu primavera, i moltes rises... Dimecres aprofitant les condicions de caballers sortim amb el Friki a escalar la Islandis, que com cada any sempre ens fa suar una mica, tot i que vam passar força fred ja que va començar a nevar i fer vent i tot això. Per cert la Welcome també estaba formada. Dijous tornem a estirar les cames i amb el Manu sortim a fer la Coma del Forn per la zona de Tavascan on durant la baixada NEU POLS!!!! Incrible dia. El divendres li torna a tocar el torna al tema dels braços i anem a escalar una miqueta en gel i alguna cosa més. Dissabte i també amb el Manu fem alguns metres de desnivell per l'estació de Boí-Taüll i ja avui diumenge ens dirigim cap a Espot pel tema de la Primera Cronoespot, que amb un recurregut molt interessant es una de les millos cronos que fins ara he recorregut. Demà toca descans i el cap de setmana que bé cap a l'Altitoy.

Escalada a Castellfollit

No, no, no es Castellfollit de la Roca es el de Poblet on hi una zona d'escalada poc coneguda però que mereix una visita ja que es tracta d'una zona d'escalada de granit vermell d'exelent qüalitat amb dos zones de paret de 3 o 4 llargs, alguna aresta i una altra zona al costat de la carretera de vies d'escalada esportiva, en general es molt tranquil i la via que vam fer comença fent dos llargs totalment equipats amb parabolts de 6a i 6b+ que desenvoquen en una aresta que amb 2 llargs més et condueixen el cim. La baixada es fa caminant.

Cursa de Tivissa

El dia 11 d'octubre es va celebrar la Cursa de Tivissa en homenatge a dos bombers un dels quals era molt amic meu i encara el trobem a faltar i durant molt temps encara l'enyorarem. La cursa es fantàstica es desenvolupa en un terreny força tècnic tant en les pujades com en els plans com en les baixades, especialment l'última. Molt bon i gran ambient en un dia perfecte, a part de la Laura que a ultmissima hora encara va poder córrer també hi havia els companys de Pont de Suert del CAR (Club Atlètic Ribagorça) el Mariano de Balaguer i la curtida i el Marc que ens van venir a animar. Dia rodó i després cap al monestir de Poblet per anar a escalar a Castellfollit.

Tailandia

Després de passar la nit de la lluna de mel a la nostra fabulosa autocaravana, agafem la motxilla i cap a l'aeroport que marxem de viatge de nuvis a Tailàndia!!! Després d'alguns problemes amb els vols arribem a Bangkok, durant un dia i mig fem les visites obligades de temples i mercats el segon dia agafem un vol intern fins a Pukhet on fem dos dies de platja i relax d'aquí agafem un ferry fins PHI PHI una illa súper petita i súper paraidisica amb platjes infinites de sorra blanca palmeres, snorkel en aigua clara i qüasi calenta, i postes de sol inacabables, també pasem per on es va filmar la peli de "La Playa". Al cap de tres dies un altre ferry i cap a la zona de Krabi, on fem escalda esportiva en vies de cantos inhumans, alguna excursió, kayak etc. Per acabar el viatge ens equivoquem i anem a l'aeroport un dia abans del que toca, però en comptes de marxar, tornem cap al poble i aprofitem l'últim dia per visitar més temples i les millors aigües termals que hem visitat mai (de fet es un riu d'aigua molt calenta).
Després del viatge tornem a la vida normal però casats. Ara tocarà començar a entrenar una mica ja que des del mes de maig ho tinc molt deixat.

Unes altres "VACANCES"

Bé espero que aquest títol sigui un reflex del que m'espera durant molts i molts anys, ja que les vacances son uns dies on t'ho intentes passar d'allò més bé. Doncs el tema es que el 12 de setembre em vaig casar, si si em vaig casar i celebrant una boda a lo grande amb molts amics, amb la Laura es clar, i si tot els dies que vindran d'ara en endavant són com els passats llavors segur que m'esperen grans dies de felicitat. Potse es una mica carca però si teniu l'oportunitat de passar tota la vida amb la persona que mes estimes, perque no fer-ho, val la pena us ho asseguro...