La Tànger de Collegats

13 de setembre. Avui tornem a escalar!!! En aquest cop li toca a la via Tànger de Collegats, una altra que també he fet uns quants cops i també amb cordada de tres. Aquesta via no necessita presentació ja que és una ultra clàssica, també bona roca, però una mica més senzilla del que indica la resenya. I com totes les vies que escalo últimament, recomanable.

Rap del niño+Sport català

9 de setembre, desprès duns dies de descans de les cames tornem a la roca. Ja no queda gaire per pujar a cavallers o sigui que intentarem aprofitar. Començem per la via El Rap del Niño a la paret del Enanito Duro, via molt disfrutona, equipada i sobre roca més que exel·lent, tot i que ja l'he feta uns quants cops la torno a fer i segur que l'any vinent la tornaré a fer. Som una cordada de tres, i entre foto i foto arribem al cim, una mica d'aigua, alguna galeta i un membre de la cordada ens abandona, mentre que la bèstia de Cardet i jo en dirigim a la quarta agulla de Comalestorres, i amb un fred que pela (ja fa estona que portem tota la roba, inclòs el gore), ens enfilem a escalar l'última via d'aquesta agulla, Sport Català, de quatre llargs, els dos primers recomanables i els altres dos d'anar fent. Arribem a dalt i amb una ràpel i una mica de destrepe tornem a ser a peu de via glaçats, glaçats, i cap al cotxe, bon dia, bona roca, i bona companyia.

Carros de Foc

29 d'agost. Durant la setmana hi he estat pensant i finalment m'he demanat el divendres de festa i m'he animat a fer la Carros de foc Non Stop. Tot i que no he fet una entrenament específic pel tema tinc ganes de fer-ho. He sortit a les 7 del matí puntualment juntament amb alguns companys més, amb menys d'una hora ja estic al Ventosa i penso que vaig massa ràpid i que no aguantaré si continuo amb aquest ritme, faig la pujada al Contraix i el descens sense cap problema, continuo cap al Colomina on ja avanço alguns que havien sortit del Ventosa, i ens creuem alguns amics que han sortit del Colomina i ho fan en sentit contrari. Segueixo fins al Blanc on ja estic notant les cames, pujo en direcció cap a la Valleta Seca, la baixada, trencadora. Enllaço la pujada cap a Amitges per la pista amb un sol que hem deixa KO, ja em torno a trobar per segona vegada a un dels companys que havia sortit del Colomina, uns animem mútuament però sense parar. Al refugi d'amitges els hi demano als guardes que si es poden ficar amb contacte amb el guarda del refu de Saboredo per que hem tingui preparat un entrepà. Surto d'amitges i en el llac que hi ha tot sortint, no se si es la deshidratació o que, però veig a dos ties en top less banyant-se a l'aigua, continuo... Arribo a Saboredo totalment destruït on en Julian ja hem té preparat l'entrepà, menjo, em prenc un acuàrius i el Julian m'anima a seguir. Tot fet caldor arribo a Colomers i quan surto del refugi ja en tinc a dos que m'estant a punt d'agafar. Pujo al coll de Caldes tot mirant als companys del darrera, una s'està quedant però l'altre continua al mateix ritme que jo, baixo i començo la última pujada d'uns 150 metres, al límit, ja caminant amb el cor i no amb les cames, em dirigeixo cap al coll de Guellacrestada on per sorpresa meva i algria m'està esperant la Laura on em tira alguna foto i m'anima com ningú, començo la última baixada a saco, com si no hagués fet res, això si a cada passa crido de dolor que hem fan les cames, pateixo pels genolls, però miro el rellotge i veig que faré un temps no gens dolent. Finalment arribo a Restanca i paro el cronòmetre en 12:52 hores. Content de l'esforç, em trobo altres amics que estan esperant en sortir l'endemà. Amb la Laura baixem cap al cotxe i ja de nit arribem a Vielha on anem a sopar al límit. Arribem a casa a Pont de Suert i l'endemà a treballar. I l'any vinent a rebaixar temps si els genolls aguanten.

Caminada pel Ventosa

24 d'agost es diumenge, un dia esplèndit, i amb el col·lega aprofitem i anem a caminar una miqueta. Sortim de la presa de Cavallers i enfilem cap al Ventosa, saludem als guardes i seguim fins arribar al coll de Colomers i des d'aquí comencem a crestejar una mica per la cresta ??????? fins al cim. La cresta es senzilla però dona una mica d'ambient a la caminada. Bon pateo, bones vistes i tornada cap al cotxe.

Primera i segona agulla de Comalestorres

Tot i que fa molt temps que no actualitzo, intentaré ficar-ho al dia. Començaré amb alguna de les activitats que he anat fent des de el mes d'agost, una mica de tot.

21 d'agost. Per anar fent boca, truco a la bestiota de Cardet i ens en anem a escalar a la primera agulla de Comalestorres amb les vies Sherezade 155m. V+ i Instinto básico 145m. 6a tant una com l'altra son força assequibles, bastant equipades, i disfrutones en una gran ambient granític. Desprès de dinar una mica i ja que el temps acompanya ens enfilem a fer la Ojo, perros sueltos 145m. 6c de la segona agulla, que com les altres disfrutona i roca excel·lent, aquesta ja a costat una mica més però com les altres també a sortit a vista, el 6c es de pura adherència.

Bessiberris

Són les 08:30 del 20 d'agost i comencem a caminar amb el Sergi cap als Bessiberris per passar el matí, sortim des de Toirigo i ens dirigim cap al Bessiberri sud el dia està una mica tapat però el ritme es alegret i amb 2 hores i poc ens plantem al cim, com que encara es d'hora decidim anar al cim del davant, el Pic d'Abellers 2982m. i com que encara continua essent d'hora baixem del coll en direcció al refugi dels Bessiberris però abans d'arribari enfilem cap al Bessiberri Nord i ja enmig de l'aresta una mica perillosa ja que no portem gens de material (ni el casc) anem a buscar el cim per baixar cap al cotxe perque el camí més ràpid passa pel cim. Un cop arribem a dalt ens trobem una cordada de tres persones molt equipades que comencen a baixar però s'equivoquen amb el camí, el Sergi i jo trobem ràpidament el camí correcte i amb un plis estem a peu de paret, ens girem e veiem l'altra cordada bastant perduda enmig de la paret fent un ràpel. Nosaltres baixem per riumalo, travessem l'estany de Cavallers i arribem al cotxe a Toirigo desprès de 6:20h i de 2200 metres, just a l'hora per anar a dinar. Un bon dia i una bona excursió.

Tumeneia

Dia 18 d'agost, fa un dia espatarrant així que emb el David i el Toni decidim d'anar a caminar una estoneta i ens enfilem direcció cap al refugi de Restanca, un cap al refu continuem cap al coll de Güellacrestada per anar cap a pujar el Montarto, però un cop arribats al coll i com que tots ja em fet més d'un cop del Montarto, ens animem a fer un tros de l'aresta del Tuc de Monges (2699m) per anar a buscar un altre coll i baixar un altre cop cap a Restanca. L'aresta, com moltes arestes, presenta les dificultats que tú li vulguis donar, les superes o les esquives, nosaltres com que avui no portem gens de material, les esquivem i anem caminant xino xano fins arribar al cim i disfrutant de les vistes tan privilegades que tenim avui. A l'hora de baixar, els primers 100 metres de desnivell des del coll situat a la cota 2603, son una mica drets, però desprès es suavitza bastant tot i que la gran part del camí es per un caos de blocs, que per sort estan acabats de fitar, i ens porten de cap al camí que uneix Restanca amb el Llac de Mar i d'aquí per terreny molt marcat arribem un altre cop al refugi. El guarda ens diu que la baixada que em fet nosaltres, està tan fitada perque la volen proposar com alternativa a la carros de foc per no tornar a repetir el tramb de Güellacrestada fins a Restanca i tornar a pujar. En fi un altre dia per a difrutar del Pirineu.

El Vol dels Voltors

No recordo el dia d'agost que vaig anar a escalar amb en Xavi la via El vol dels Voltors, a Collegats, tot mirant la ressenya semblava una via força interessant (quan pugui ja la posaré), però el cas es que tot i que els graus estàn bé, no es pot dir el mateix de la roca, ja que presenta més d'un llarg de roca no gaire bona i un llarg especialment de roca molt dolenta, que per sort el va fer el Xavi.

Tuc de Saburó

Bé, ja s'han acabat les vacances i hem de tornar a la vida normal, a la rutina del dia a dia, i després d'un mes d'una certa "inactivitat" que millor que anar a pujar un pic que encara tenia pendent i que en més d'un cop l'havia tingut molt a prop, es el Tuc de Saburó, que s'hi accedeix per una d'aquestes crestes fàcils però no caiguis, un cim força curiós i que poca gent deu arribar fins a dalt de tot, ja que el cim és un bloc molt gran i no es fàcil de pujar-hi un IV d'escalada més o menys, i la fita de cim està col·locada als peus del bloc i no pas a sobre. La idea en un principi era només d'arribar al coll de Saburó, però un cop allí decidim de pujar al cim per poder fer els 1000 metres de desnivell, ja que havíem sortit de Sallente.

Canadà

Per fi han arribat les vacances, i aquest any han estat prou profitoses ja que hem estat 29 dies passejant pel CANADÀ tant amb les bicis com caminant. Primer vam estar visitant els pobles de Revelstoke i Golden ideals per la gent a qui agrada baixar i fer salts impossibles amb la bici, després vam anar cap a Banff, Lake Louise i Jasper, un cop aquí vam recorrer un trekking que en diuen SKY LINE, força impressionant durant dos dies, la gent ho acostuma a fer en tres o quatre, i per acabar, a fer de turistes a la Illa de Vancouver, per anar de museus i veure orques en estat natural. Un viatge espectacular que no explicaré més, per que acabaria amb el blog. Quatre fotos hi ha disfrutar.